AMPIT I

 

AMPIT I
Carles Camps Mundó

 

Cada vegada
reneixes, tàctil,
nous vincles.

Nues, nues i vidre.

* * *

Angles d’ocells articulen el tedi
del cel com senyals d’aigua buida vora
les mans d’un arbre blau que et transfigura
més enllà d’un jardí fingit on cambres
i espigues es confonen amb les formes
inconcretes del goig de les paraules.

* * *

Quan l’herba
t’impregna,

t’aixeques
dels cossos,

t’anul·les:
voldries

que els cercles,
que els boscos.

 

(Publicats a la revista “Ampit” núm. 2, estiu 1982. El tercer, publicat a la carpeta de gravats del pintor Xavier Franquesa Horitzontals. Albert Ferrer – Editor. Barcelona, 1981.)

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Textos antics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s