DOS POEMES (1985)

DOS POEMES (1985)
Carles Camps Mundó

GEST

Gairebé els ulls
que d’aquest nu
sempre nocturns
desdiu ningú
de cap intrús
color d’impuls.

* * *

DE MEMÒRIA

La memòria inventa
constantment el record,
i per això proclamo
la veritat del meu
fingiment: era qui
dic i no els qui em van ser,
que ara se m’apareixen
massa incerts. No m’evoco,
em faig, i en el present,
que sempre ja no sóc,
em menteixo un passat
que, mentit constantment,
és l’únic temps que crec.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Textos antics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s