“LLIÇÓ SOBRE L’OMBRA”

LLIÇÓ SOBRE L’OMBRA”

Tothom que tingui relació amb el món infantil hau­rà observat els desco­briments dels nens sobre ells i el seu entorn. I un d’aquests descobriments, potser el més crucial pel que fa a la identi­tat, és comprendre que “aquell del mirall sóc jo”, adonar-se pre-conscientment del naixe­ment de Narcís.

Una altra experiència important és la identificació de la pròpia ombra, perquè, si bé no té la contundència de la igualtat entre jo i meu del reflex, sí que te el misteri de la mutació i la fantasmagoria. És realment curiós i atractiu veu­re com un nen es mou per constatar que els moviments de l’ombra a la paret són els “seus”. I no cal dir l’efecte que li fa, més tard, saber que l’ombra varia segons la posi­ció del sol.

Doncs bé: és d’aquesta elementalitat que s’ha nodrit una certa avantguarda com a resultat d’un discurs reductiu que ha conduït les “ombres” de l’Art, amb un platonisme vergonyant, cap a la renúncia de l’ofici en l’intent sovint escamotejat, però sempre frustrant, de deixar-ne aflorar la “il·luminació” de l’essència. En clau irònica podríem dir que, en l’afany d’“aclarir” tot discurs, es va començar volent atrapar l’inconscient amb l’automatisme —encara que molts van caure en la inconsciència de la incons­ciència— i al final, després de “gesticular” molt en la penombra, es va anar a parar a tots els succedanis de la Idea, que van servir per elevar a categoria artística el cos i l’entorn sense cap altra elabo­ració que descontextualit­zar-ne una part per significar-la.

Un viatge de més a menys, de la fornicació redemptora al “voyeurisme” ecològic i panteista. Un vi­atge des de les cavernes del subconscient —com si la psi­coanàlisi fos l’última conse­qüència del Romanticisme—­ fins a la més simple epider­mis del raonament: la consta­tació. Arribats en aquest punt és facil d’imaginar: L’acció consisteix a obser­var des del moment que clare­ja fins a la posta, parat al sol, l’evolució de la pròpia ombra, proposta que seria un intent més de suplantació dels gèneres artístics per una mena de fenomenologia pre-artística.

Lògicament, aquests “tes­timoniatges” factuals ha­vien de desembocar en una situació en què, després d’a­plaudir uns quants cops les aparicions i desaparicions del sol, o bé es plegava —com els que van callar o van triar Comerç— o bé es tornava a “especificar” el que es prete­nia fer. I això volia dir repas­sar tantes i tantes lliçons oblidades en nom del progrés infinit.

“Amor meu, […] una filo­sofia / d’amor et vull llegir. / Aquestes tres hores que hem passat junts / passejant, ens acompanyaven dues ombres / que nosaltres mateixos projectàvem. / Ara tenim el sol just damunt del cap; / cami­nem trepitjant-nos les ombres, / i ja tot es concreta en una enlluernadora clare­dat. / Així, mentre els nostres amors infantils creixien, / […] les ombres fluïen / de nosal­tres […] / Però si el nostre amor no se sosté en aquest migdia, / noves ombres farem créixer a l’altra banda. / I mentre les primeres cegaven / els altres, les que vindran després / actuaran sobre nosaltres mateixos, i ens cegaran. / Si el nostre amor defalleix, declina cap a la pos­ta; / […] / Les ombres del matí s’han esvanit, / però aquestes continuaran creixent al llarg del dia. / El dia de l’amor és curt quan defalleix l’amor. / L’amor és una llum sempre creixent, o plena i constant. / I el seu primer minut després del migdia ja és la nit.”

Potser aquesta bellíssima “Lliçó sobre l’ombra”, de John Donne, n’era una.

“Diari de Barcelona”, 28-IV-1990

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles culturals i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s