CONSERVAR REAL LA MEMÒRIA

CONSERVAR REAL LA MEMÒRIA

Quan s’altera un paisatge que hem vist sempre; quan es tira a terra una casa antiga que ens ha acompanyat al llarg de la vida per fer-hi qui sap què, però sempre de molts pisos; quan s’asfalta un camí pel qual hem passejat avis, fills, néts, com si aquell caminar fos la imatge de la successió de les generacions; quan es remodela —i ja sabem què vol dir això pels urbanistes— un barri ple de records…; sí, quan algú pel seu benefici modifica el nostre paisatge sentimental, tots —fins els especuladors quan no es tracta de la seva butxaca— sentim una tristesa molt fonda, com un esquinçament interior per allò que vivim com una pèrdua.

Aleshores, els “modernitzadors” de conveniència, els profetes del progrés, els que pensen que el món només es mou endavant com si fos una línia en lloc d’una esfera, i que aquest moviment pretesament ad infinitum genera riquesa —això sí, sense mirar-se’n el cost, la “petja ecològica”, que se’n diu ara—, enrabiats per les traves que els “sentimentals” posem al seu negoci, ens acusen de nostàlgics, d’antimoderns, d’insolidaris, perquè ens retreuen sense miraments que oposant-nos al que ells bategen com a creixement ens oposem a la creació de llocs de treball —¿o n’hauríem de dir, vistes les condicions laborals actuals, llocs d’esclavatge?—, sense ni considerar que sovint aquests nous llocs de treball potser sí que són pa per avui, però que segurament seran fam per demà, si tenim en compte la precarietat amb què es contracta i el que duren les empreses en un lloc determinat. Però, esclar, el demà dels altres no els importa gens ni mica. No accepten cap més sistema que el seu, el de la depredació, perquè qualsevol planificació va contra els seus interessos immediats, els únics que els valen i que al capdavall, com que tenen la paella pel mànec dels diners i les influències, són els únics que prevalen. Per això, si n’acceptem la “lògica” amb què contraataquen per silenciar la nostra queixa per la cruel depredació del territori, ens en fem còmplices.

No, la nostra “nostàlgia”, la nostra resistència a veure constantment modificat el món sense cap més previsió que la del negoci rodó, no és pas conservadorisme, com ens voldrien fer creure, no és ruralisme tronat, sinó un lúcid instint de supervivència, com s’està veient cada cop més clarament amb les dades a la mà dels cada dia més amplis coneixements de l’ecologia. ¿Com no sentir, doncs, recança per la destrucció?

La nostra responsabilitat d’espècie és la de preservar l’hàbitat humà, la de deixar regenerar el nostre “biòtop”, com és el món, aquest oasi enmig d’un univers erm que és tot el que tenim. Cap altra espècie animal se suïcida liquidant el seu territori de vida si no en té escapatòria.

Ens agradi o no, som responsables davant de les generacions futures, aquelles que encara no existeixen, però que nosaltres com a espècie portem implícites. I no els podem deixar tan sols futures ruïnes, sinó que els hem de preservar un espai renovadament verge, apte a la vida, perquè un bosc conservat d’aquí a cent anys serà un bosc, amb tota la seva vida; en canvi, un hotel, un bloc d’apartaments, una nau industrial, segurament amb el temps, sobreexplotats els recursos d’aigua i d’energia, no seran sinó restes abandonades, sota les quals hi haurà enterrada una terra exhaurida.

D’aquí ve la tristesa que sentim quan veiem aquell espai agrícola i forestal abans obert a la passejada —els nens amb bicicleta, els avis passejant-hi cap al tard, pares i fills arribant-se fins als “quatre camins”— ara ocupat per aquell esquelet tràgic d’un futur que en nom de l’enriquiment d’uns quants i amb el demagògic esquer de feina per uns quants altres, està arrasant dos territoris: el real i el de la memòria, una memòria que, si la sabem conservar com a realitat, és l’única herència que podem deixar als que vindran, amb el missatge que ells també l’han de preservar com ho hauríem de fer nosaltres.

“El Pedró”, núm. 1 (XII-I – 2007-2008). Jafre de Ter, Baix Empordà

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s