INTERVENCIÓ SOBRE “LA LENTITUD, LA DURADA”, D’ANTONI CLAPÉS

INTERVENCIÓ SOBRE LA LENTITUD, LA DURADA, D’ANTONI CLAPÉS

 

Llegida a la Llibreria Laie el 4 d’octubre del 2010

Encara que la poesia d’en Toni pugui semblar en una primera lectura una poesia quietista, contemplativa, d’arrels místiques, a mesura que la vas llegint més i més —i aquest recull antològic és una bona ocasió de tornar-hi—, hi vas descobrint la voracitat omnicomprensiva que jo crec que té tota gran poesia.

El poeta no espera cap do, no pretén viure de l’aire del cel. El bon poeta sempre està atent per descobrir amb la mirada de l’escriptura una nova presa. El poeta és més aviat un caçador que lluita com ningú per la supervivència existencial. Una supervivència que es basa en el coneixement perceptiu i en la subsegüent apropiació lingüística del silenci del món, que és en definitiva el que ens aparta del simple estat de naturalesa.

Si m’ho permeteu afirmaré a favor de la meva tesi que treure del no llenguatge qualsevol moment mental o natural és una acció de caça: tots volem sobreviure amb la possessió, i designar és una forma extrema de possessió: la singularització màxima d’allò posseït. Per això parlo de caçador i de presa.

El paradís perdut, que és anònim, no ens basta. Per això l’hem de posseir amb la inseminació del llenguatge, encara que treure el paradís del silenci el condemna i ens condemna al temps. Voler saber, doncs, és el nostre pecat original: allò que ens expulsa del darwinisme de la innocència. Però, encara que sapiguem que saber és el nostre càstig mortal, no hi podem fer res. Cada intent d’epifania és un nou pecat que ens condemna a recordar que sempre n’estem lluny. Cada nou intent de silenci és un crit d’impossibilitat.

No, ni al poeta ni al caçador els basta contemplar el món. Poeta i caçador en necessiten la sang. Tots dos han de dir-nos que l’han contemplat: un amb el tret, l’altre amb el poema.

            Si tot plegat ho atribuís a aquells poetes vitalistes que van pel món disparant a tort i a dret per després oferir-nos petites peces destrossades pels perdigons, tots hi estaríem d’acord en això del poeta i el caçador, però aleshores reduiríem una poesia retòricament radical com la d’en Toni, una poesia d’autèntica caça major, a una simple especulació mental i prou, una fredor valeryniana que llegint aquesta “ontologia”, més que no pas antologia, ja queda prou desmentida: en els seus textos hi ha ànsia, hi ha dolor, hi ha plor, hi ha por, hi ha mort, i també hi ha l’anhel quimèric de fixar l’epifania, tot plegat expressat sense res anecdòtic i amb una passió alentida per uns versos aparentment estàtics que fan que els seus poemes durin en el record. El títol de l’antologia que avui es presenta és prou explícit en aquest sentit: La lentitud, la durada.

Mireu, he triat per il·lustrar les meves paraules un brevíssim poema/aforisme d’en Toni, una forma ben característica de la seva obra; un poema que, malauradament, no ha recollit en la seva autoantologia, però que crec que és una de les més clarividents i descarnades declaracions d’intencions poètiques que s’han escrit mai i que justifica àmpliament la meva metàfora del caçador i la presa. És del seu llibre Al marge i diu així:  El tord vola ran de la murada, gairebé fregant-la: les pupil·les de la guineu es dilaten. / El poema.

Sí, ho heu entès bé. El poema és la dilatació de les pupil·les (és a dir, de les paraules, que són els ulls del poeta) no pas per la bellesa del vol del tord, sinó per la necessitat de la guineu d’obtenir una presa per sobreviure. No, en Toni no ens ho diu això, ni així, però ens ho deixa dit.

Bé, com deien en un concurs televisiu, hasta aquí puedo leer. La resta, vosaltres mateixos.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s