AQUEST “CONSELL DE CENT”, ¡SÍ!

AQUEST “CONSELL DE CENT”, ¡SÍ!

No fa gaire ha sortit als diaris un manifest d’un centenar de professors universitaris catalans que denuncien la criminalització dels moviments socials per part de polítics i mitjans de comunicació basant-se en episodis esporàdics de violència urbana. Valguin aquestes ratlles per adherir-m’hi i, si pot ser, anar més lluny del que un manifest pot anar. Però abans també vull retreure als mitjans en general la poca importància que hi han donat o la manera esbiaixada de presentar-lo, amb imatges dels actes violents i no pas del treball social underground que molts d’aquests grups fan en molts barris de Catalunya, i en destacaré un com a exemple: la seva col·laboració en les lluites contra els desnonaments, una violència bancària executada amb gran fermesa per la policia sota les ordres d’un antic militant del PSUC. Només a Barcelona, diuen aquests mateixos diaris, se n’executen una trentena cada dia, tot perquè els bancs no hi perdin ni un ral, encara que nosaltres, víctimes també d’una violència economicopolítica inacceptable, n’hem perdut uns quants milions per reflotar-los. I amb això ja som on volia anar a parar: com diu el manifest, hi ha una violència estructural política i social a la qual no es fa front des de cap opció política, i tampoc no prou des del sindicalisme, massa acomodat als salons de negociació per tenir prou crèdit a l’hora d’haver sortir al carrer amb convicció i carregat de raó.

            Traguem la pols d’un cop per sempre als clàssics del pensament social i obrim-los sense temor, sí, aquells que l’esquerra parlamentària ja no llegeix, però que encara s’estudien –per saber com manipular-los– a les escoles d’economia neoliberals (sic), amb el mascaró de proa de l’Escola de Chicago –una mena d’evolució perversa de la famosa escola d’Al Capone–, i adonem-nos de l’actualitat del que diuen aquests clàssics, tan “superats” segons el progressisme domesticat, sobre l’explotació de l’home per l’home, sobre la concentració i l’abús de poder, sobre la corrupció sistèmica, sobre l’acumulació de capital, sobre la colonització, sobre la guerra, etc. I també mirem d’analitzar amb rigorosa sinceritat –au, vinga, sense por!– què és més violent, si abocar i cremar contenidors pels carrers i ocupar cases buides a punt d’especulació, o potser tenir més de quatre milions de parats, que pel poder només són una xifra estadística; deportar immigrants i criminalitzar les minories; acomiadar treballadors perquè no hi ha, ai!, prou beneficis; pagar sous de misèria per després recuperar-los amb hipoteques abusives; precaritzar el món laboral amb totes les disfuncions psicològiques que la falta d’estabilitat personal o familiar causa; abusar de la indefensió dels jubilats i dels dependents, i tot un llarguíssim etcètera d’agressions, practicades amb el suport dels models de presó que tenim, de les estructures ideològiques de l’ensenyament que ens hem d’empassar, d’una judicatura, unes lleis i una policia al servei dels interessos més rancis de les classes benestants i les seves creences, d’un sistema mèdic de control social, i no continuo perquè la llista es faria interminable. Sí, llegiu-vos Foucault, i de passada també l’Escola de Frankfurt! I tutti quanti! Perquè encara hi ha una altra violència més subtil, més psicològica, més antropològica, més ontològica, si voleu, com és el desballestament sistemàtic de tota moral comunitària en benefici de la disgregació social del mercat; com és el rentat de cervell col·lectiu en benefici de la competitivat i l’individualisme hobesians i, doncs, de l’acceptació acrítica dels controls del poder; com és la inculcació del menyspreu a tot el que sigui complex i excel·lent; com és la liquidació de tota capacitat de discerniment i de descodificació en benefici de la resposta binària: sí, no; bo, dolent. Sí, tot allò a què s’haurien d’oposar combativament l’escola i la universitat –se’n recorden de l’”assalt a la raó” humanística del Pla Bolonya?–, i que ara aquests cent professors universitaris posen en relleu.

És, doncs, la proliferació d’aquesta resposta binària, de la resposta antianalítica –una resposta induïda que fa que ningú es reconegui en la complexitat humana del que un és realment–, allò que facilita la criminalització als mitjans i en discursos polítics com el de l’alcalde Hereu de fa no gaires dies al Saló de Cent de l’Ajuntament barceloní, en un ple dedicat als antisistema, de fenòmens que són bastant més complexos que la simple qualificació de “delinqüents” aplicada als autors dels disturbis i respecte als quals el sistema democràtic capitalista no està lliure de culpa a la vista de les seves injustícies descrites prou bé al manifest, i que –no s’enganyin els reformistes– li són intrínseques: estructurals. Aquest sistema que corromp voluntats amb la fal·lera accelerada del consum i de l’ascens social mentre va destruint tota esperança de milers de persones al món. Això sí que és l’absolut de la violència, la violència pro sistema, i no pas unes quantes destrosses mobiliàries, condemnables sobretot per la seva ineficàcia transformadora!

¿Com no hi ha d’haver conflictes socials als marges si els partits que havien de conduir estratègicament la lluita del proletariat, i no pas per sotmetre’l als estàndards democràtics admissibles pel poder econòmic –sempre a la dreta, no ho oblidem–, embrancats ara a llegir manuals d’agricultura –¿quan la Reforma Agrària?– o abonats al pacte a la baixa en nom del realisme, ja no creuen en la lluita de classes i, per contra, s’apunten a cursos intensius de lluita repressiva com a alternativa?

12-X-2010

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s