RESPOSTES SOBRE ELS “INDIGNATS” A VILAWEB

RESPOSTES SOBRE ELS “INDIGNATS” A VILAWEB

Em sembla que el món intel·lectual català està massa acostumat a amagar el cap sota l’ala. Com a món de les idees, sembla que hagi abdicat de les idees conflictives i que visqui en el millor dels móns possibles. Segurament està massa acostumat a viure de càrrecs, ajudes, subvencions, i com que mai se sap qui pot manar demà passat, doncs això, muts i a la gàbia. Tots ens omplim la boca de la paraula llibertat i a l’hora d’exercir-la, calladets estem més macos, oi? Una altra cosa ben diferent és a nivell individual. A nivell individual sé, perquè me n’he trobat a la Plaça, que hi ha gent de (la) cultura que està participant activament en el moviment dels indignats, però el que és com a cultura catalana estem deixant passar de llarg un cop més la història. És un conservadurisme cultural que deu venir de Cambó i de Burgos, perquè el franquisme sociològic no ha afectat tan sols la resta d’Espanya, com s’acostuma a dir.

La Universitat, tres quarts del mateix. De totes maneres, a partir del Pla de Bolonya, jo posaria la universitat en l’àmbit de la indústria, amb una sobreproducció de titulats que ningú no “compra”, com es pot veure clarament a les protestes d’aquests dies. Una crisi d’estocs, doncs. A la Plaça de Catalunya hi ha més llicenciatures, postgraus i màsters per metre quadrat que en cap altre lloc del món, a part de la Puerta del Sol. No sé si el coneixement universitari es pot donar per perdut. La crítica que se’n va fer al Maig del 68 torna a ser completament vigent.

A part de totes les raons que els donen tota la raó ―atur, robatori bancari, especulació, assalt al sector públic, utilització de la violència contra la protesta, retallades sempre als mateixos, desregulació del món laboral, inòpia sindical, artrosi democràtica dels que haurien de representar el combat per la democràcia i els desafavorits, i tot el llarg etcètera que s’hi vulgui afegir―, els indignats són un assalt a una cosa que destaratota les organitzacions polítiques; són una rebel·lió antijeràrquica. Allò tan perseguit pels moviments d’avantguarda. Els polítics estan desconcertats, i ho diuen clarament, perquè no saben a qui dirigir-se. No entenen altre diàleg que entre cúpules al marge dels representats. Potser en aquest moviment despunta un altra forma de fer política al món i que passa per uns mitjans tecnològics amb què es pot exigir i mobilitzar molt de pressa i als quals la democràcia s’hauria d’adaptar i els quals hauria d’adoptar si no vol ser un pes mort. A través de la tecnologia, la discussió pot ser constant, i també la revocació d’aquells que no compleixin les promeses per les quals van ser elegits. Aquest sistema implicaria també que cada persona signifiqués de debò un vot i que s’instauressin les llistes obertes i, doncs, molt menys jeràrquiques.

Encara que els indignats puguin desaparèixer aparentment en un moment donat de la vista de la “gent d’ordre”, el que és clar és que el descontentament està latent i que podrà aflorar en qualsevol altra circumstància i moment. Els indignats potser sí que ens plantegen a tots la tan postergada ruptura democràtica! O era mentida i ja ens estava bé la transició, que ara els fatxes escriuen en majúscula. Els partits d’esquerra haurien de començar a desmuntar-se com a organitzacions jeràrquiques. Si la democràcia és el millor dels sistemes possibles, això s’ha de demostrar en el dia a dia.

Primavera 2011

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s