INDIGNANTS I “INDIGNATS”

INDIGNANTS I “INDIGNATS”

Aquest 18 de juny, el Molt Honorable Artur Mas feia una gran aportació intel·lectual al debat democràtic al situar, en una reunió del seu partit de la qual la televisió ens donava puntual informació, les coces i les empentes, els insults i les escopinades, sí, les escopinades, a l’altura dels atemptats contra la democràcia. Ja ho deien els rètols dels tramvies, els tròleis i els autobusos de l’època franquista: “Prohibido escupir i la palabra soez”. Encara que aleshores “sipis” i renecs eren un atemptat contra la moral i la dictadura.

Però continuem i no ens quedem embadalits per tan gran aportació presidencial al debat polític. Perquè el nostre president també ens ha ofert arran dels incidents diguem-ne parlamentaris algunes altres reflexions de gran vàlua intel·lectual. Sentim-lo: “S’han traspassat totes les línies vermelles”, talment un àrbitre de futbol que ens vol deixar fora de joc. Això sí, ningú ens diu on són i qui les pinta, aquestes línies, i si fan de líniers els senyors Puig i Homs, i en aquestes condicions no és estrany que l’arma de destrucció massiva de l’escopinada traspassi els límits invisibles que el senyor Mas traça amb la seva pintura simpàtica. Sí, ja me’n sé la resposta: els límits els traça la llei. Doncs molt bé: si tan legalistes són a CiU i de debò creuen que no es pot anar més enllà de la línia vermella de les lleis, per què es queixen de les traçades pel TC en el cas de l’Estaut o pel TS pel que fa a la immersió lingüística. ¿No deu ser que les lleis són interpretables, manipulables, polititzables, etc.? (Obro parèntesi per dir al president i als consellers que la seva aliada parlamentària, la Miss PP catalana, acaba de solidaritzar-se amb Caja López, la caja que le ahorra el catalán, en això d’escolaritzar els nens en castellà.)

Deia que les reflexions que ens ofereix el president són d’una gran alçada. Sí, ben cert, no es por negar. Vegin-ne una més a tall d’exemple: aquesta és de tan etèria volada conceptual que no serviria ni per aprovar un primer curs de filosofia per correspondència. El president diu als “indignats” que si aporten valors els escoltaran. Acceptem que no són “valors” econòmics, encara que amb les ganes que gasta el govern de treure diners d’on sigui podria ben ser un lapsus linguae del senyor Mas. Però deixem-nos de gresca i de fer broma amb la frase minimalista de menos es Mas tot pensant en les retallades que se’ns apliquen i en les raons que se’ns donen, i acceptem que el nostre president es referia a valors ètics i morals. Però un cop més m’assalta el dubte: ¿Qui és el maco que ens diu què són els valors, sabent com sabem que ètica i moral estan en constant qüestionament filosòfic i legal? ¿Com es determina, doncs, el valor dels valors? ¿És un valor retallar la sanitat i l’ensenyament públics sabent que això pot carregar-se la cohesió social? ¿És un valor aprimar l’administració i renunciar a la banca pública que podia sortir de les caixes per no destorbar el capital financer i especulatiu? ¿És un valor llançar un “òmnibus” sense frens Parlament avall i amb ajuda dels populars? ¿Ho és deixar governar un racista per conveniències pactistes? Ho pregunto, perquè, si això són, segons els honorables Masos i Collells, valors pacífics i democràtics, no m’estranya gens que les demandes de justícia i de revisió del sistema dels “indignats” els sonin a violents atemptats contra la “democràcia” dels consells d’administració.

I, per acabar aquest petit assortiment de fondes reflexions polítiques sobre el model democràtic, una altra de les perles sentides a la televisió aquest mateix 18 de juny, en aquest cas del perpetu “ministre sense cartera” d’Unió, que no podia faltar en aquestes ratlles a causa del seu vint-i-cinc per cent de quota en diputats, regidors, aparicions públiques als mitjans i en el que sigui. Doncs bé, el senyor Duran Lleida, superant amb escreix la fondària del Molt Honorable pensament presidencial, ens ha ofert el llustre il·lustre d’un dels millors raonaments de la història democràtica d’aquí i del món. L’amic Duran ens diu, il·luminador com tot un segle de les Llums sencer, que si han pactat amb el PP és per culpa dels socialistes, perquè els socialistes no han volgut pactar amb ells per aprovar el tràmit dels pressupostos. ¡Sí, realment una obra mestra del sil·logisme aristotèlic, una prova del nou irrefutable! ¡Un autèntic creador de pensament, aquest Duran! És cert que algun ingenu com jo pot dir-se que, si fas un pacte amb algú, el responsable d’aquest pacte n’ets tu i no l’altre a qui l’hi havies ofert en primera instància i que no ha volgut pactar per les raons que sigui. Posat a espolsar-se les mosques, el president d’Unió també hauria pogut dir, ja en pla maître à penser total, que els responsables del pacte són els del PP per haver-lo acceptat. Alguna cosa hi deu haver en tot aquest desplegament intel·lectual d’aquests dies que se m’escapa. Almenys vull creure-ho, perquè, si no, hauria de pensar que a CiU són una colla d’irresponsables, en el sentit que no es fan responsables dels seus (p)actes, i no tan sols el senyor Puig, que ara amenaça d’escopir-nos amb tanqueta.

(Aquestes ratlles només han pretès ser una anàlisi irònica sobre la inconsistència del llenguatge del poder. Un llenguatge, usat amb tota la impunitat del món, que permet als que ens governen fer afirmacions sense possibilitat de rèplica i, per tant, sense haver-ne de donar explicacions. No ho podem deixar passar sense resposta. Això ja ho fan amb prou eficàcia la majoria dels mitjans de comunicació amb la seva objectivitat acrítica i, en conseqüència, col·laboracionista. La lluita per la justícia també és una lluita pel llenguatge, com ens han ensenyat al llarg de la història tots els moviments crítics. El poder sempre s’agafa a la lletra de la llei per neutralitzar el pensament.)

Com deia Salvat-Papasseit, i espero que no l’acusin post-mortem d’atemptar contra la democràcia, escopiu a la closca pelada dels cretins.

VI-2011

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s