QUATRE APUNTS INTEMPESTIUS SOBRE EL CONFLICTE DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

QUATRE APUNTS INTEMPESTIUS SOBRE EL CONFLICTE DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

1

Amb tot l’enrenou del TS i del TSJC sobre la legalitat o no de la immersió lingüística a partir de la denúncia interposada per tres famílies a instàncies o assessorades per la Triple C del senyor Francisco Caja, em sembla que a tothom li està passant per alt un detall molt greu, com és la utilització d’uns menors en un conflicte de caràcter político-lingüístic (vegeu, si no, el posicionament del PP i de C’s). Tots tenim clar que hi ha lleis de protecció a la infància precisament perquè el pares no puguin fer servir els fills segons els seus interessos o les seves fílies i fòbies. Si en casos com la mendicitat, la violència o la prostitució tots tenim clar que els nens han de ser protegits, ¿fer-los servir de bandera d’una campanya amb instàncies judicials per entremig no és marcar-los en el context on es desenvolupen?, ¿no és manipular-los per defensar uns interessos personals dels pares? ¿La utilització ideològica dels fills s’ha de permetre? Potser hi hauria d’intervenir d’ofici la Fiscalia de Menors i investigar-ho com a protecció d’aquesta canalla.

 2

Si els tribunals espanyols consideren que en una societat “declarada” bilingüe no es pot preterir cap de les dues llengües (tot i que no és el cas de Catalunya, on el nivell de castellà està garantit com demostren els informes PISA), emparant-nos en aquesta legalitat suposadament democràtica, els milers de catalans, bascos i gallecs que vam ser obligats a la immersió lingüística una, grande y libre, ¿no hauríem de ser rescabalats del prejudici que ens va causar en el “nostre bilingüisme” un règim feixista d’immersió lingüística com aquell? ¿No hauríem de ser indemnitzats? Les associacions de memòria històrica i les entitats de defensa dels drets lingüístics, ¿no haurien d’organitzar una campanya de reclamació a les més altes instàncies de l’Estat d’una comdemna d’aquelles pràctiques que ens analfabetitzaven en la llengua pròpia? ¿No hauríem de ser considerats víctimes del franquisme? S’imposaria, doncs, una declaració dels òrgans de l’Estat i una indemnització per danys i perjudicis als afectats, i més quan ni la monarquia ni les Corts Generals han fet ni han aprovat mai cap condemna expressa del franquisme.

3

El govern català s’equivoca quan diu que el consens al voltant de la immersió lingüística cohesiona la societat catalana. I dic que s’equivoca perquè aquest consens és el resultat d’una cohesió social prèvia basada en les garanties socials fonamentals: la salut, l’educació i l’assistència, en definitiva, els drets socials bàsics que són els que possibiliten una certa igualtat d’oportunitats. Aquest és el “ciment” que cohesiona la societat catalana, i gràcies a aquesta cohesió apareix el consens sobre la llengua. Si l’abús de les retallades i de les privatitzacions creix, la desafecció respecte a la llengua serà imparable. ¡Això sí que serà imparable i no pas Catalunya, per molt que ho digui el condecorat Guardiola fent d’home anunci convergent! Perquè, parlant de cohesió social, ¿quants pirmis ens costa la Diada Nacional amb actes i recepcions?, ¿quants pirmis cobren presidents, consellers i parlamentaris al cap de l’any?, ¿quants pirmis costa mantenir el Palau de la Generalitat i el Parlament?, ¿quants pirmis val la flota oficial?, ¿quants pirmis s’han donat als bancs i a les caixes arran de la crisi?, ¿quants pirmis ens deuen el senyor Millet i els partits que se’n van beneficiar?, ¿quants pirmis es gasten amb Generalitat, delegacions de govern, diputacions, consells comarcals, ajuntaments?, ¿quants pirmis ens costen els partits polítics?… Ho deixo obert, perquè hi ha tants i tants pirmis malgastats que no acabaríem mai de fer-ne la llista. Per cert, ¿quants pirmis es gasten els polítics al cap de l’any amb protocols, dietes, viatges i menjars? No ho oblidem: un dinar o un sopar per dues persones al Bulli, al Sant Pau, a Can Fabes o a El Celler de Can Roca, per posar les cuines més promocionades i visitades pels polítics catalans, valen més que el pirmi que cobra una persona al mes. ¿O és que no tenen decència?

4

El nostre govern hauria de negar el pa i la sal a tots aquells que donen suport a la guerra bruta contra la nostra llengua. Més val que prorrogui uns pressupostos o que hi accepti esmenes de caràcter social de l’oposició que no pas que faci el joc de la puta i la Ramoneta per uns càlculs polítics que ens poden perjudicar com a país. A la vista de la Diada, les contradiccions li comencen a fer mal.

13-IX-2011

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles culturals i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s