LA CORRUPCIÓ COM A SISTEMA

LA CORRUPCIÓ COM A SISTEMA

Fa riure a barrabatent* sentir o llegir tants i tants opinadors, ara desconcertats per la corrupció, que fins fa quatre dies defensaven per les ones o pels papers el sistema de relacions capitalista —assimilant-lo interessadament a la democràcia, sobretot si cobraven per fer-ho— com a únic sistema possible, i que afirmaven, amb una seguretat d’analfabets històrics, que amb la llibertat de mercat (ara es veu que de “pirateria”) es resolien totes les contradiccions: tu sorties al mercat com a productor o com a força de treball i, voilà, tot resolt. Oferta i demanda eren la panacea universal.

Però vet aquí que ara s’esquincen les vestidures —alguns amb precaució, perquè no els caigui cap “sobre” a terra— en vista del degoteig —¿o ja podem dir-ne el doll?— de casos de corrupció, que són molts més que no pas els casos de torres i masies assaltades en aquests últims mesos i, evidentment, amb un cost dinerari bastant més alt. Fins i tot, alguns periodistes de la “caverna” —i no pas de la de Plató—, envescats en les conseqüències de la seva pròpia merda, ja no saben què dir a favor dels “taps” constitucionals que disparaven contra el que fos que es mogués. Sembla bastant clar que, si no es reforma la Constitució espanyola de cap a peus, això acabarà com La venganza de Don Mendo, i en els anals (sí, amb una sola “n”) de la història, els gàngsters de Chicago —els predecessors del capitalisme actual— donaran pas als gàngsters de Madrid y otras ciudades españolas, incloses les catalanes, com els agrada dir a la capital del Reino, esperem que de Nunca Jamás, que és el que comença a desitjar la població, encara massa atordida per tantes patacades.

Però no confonguem la gimnàsia amb la magnèsia, que es deia, com alguns pretenen que fem barrejant la història al seu arbitri, perquè una cosa és que els homes corrompin amb la seva ambició les idees de justícia i d’igualtat —els ideals del socialisme—, tal com va passar a l’URSS per culpa de l’avidesa de la Nomenklatura del Partit, i una altra de ben diferent és que el sistema en si —i no pas ara, sinó des de bon començament— es basi en la corrupció dinerària i en tota mena de delictes tributaris, empresarials, financers, monetaris, socials i laborals, tot sovint legalitzats pels polítics sobre la marxa.

Perquè, ¿com es pensen que van ser els començaments del “gran” sistema global que actualment té oprimit el món en nom —sisplau, no riguin que és molt greu— de la llibertat i de la democràcia? Els hi dic sumàriament: apropiació de les terres comunals per l’article 29, és a dir, el de la força bruta; desforestació del territori per fer-hi conreus extensius i obtenir combustible i fusta de cara a la construcció de cases i barcos; destrucció dels ecosistemes en benefici del benefici a tota costa, com és el cas de la mineria i de la industrialització; esgotament de la terra pels cultius sense anys de guaret;  desarrelament dels camperols i condicions insalubres a les ciutats; colonialisme arreu del món, amb l’apropiació violenta de les matèries primeres; genocidi dels anomenats despectivament “indígenes” a les terres envaïdes i ocupades; captura d’esclaus i el seu transport com a bèsties al Nou Món a depredar; jornades de treball de més de dotze hores seguides a les fàbriques i a les mines; doble explotació de la dona; explotació del treball infantil, i un llarguíssim etcètera. D’entrada, tot il·legal o, com a mínim, al·legal, però legalitzat si calia manu militari.

¿I quina es pensen que ha sigut la continuació de tot plegat, un cop superada la fase d’una certa contenció al Vell Continent per desmobilitzar els moviments revolucionaris, que això i res més que això va ser la implantació keynesiana de l’Estat del Benestar?

Obro un parèntesi. Si a Europa totes les forces d’esquerra i sindicals preparessin el terreny per tirar endavant la unitat d’acció i la gent s’adonés que això de plomar la població i els recursos no ho pararà ningú si no som tots nosaltres alhora, ja veurien com, tot d’una, sortirien diners de sota terra per ressuscitar l’estat social. Bé que en tenen, ¿oi?, per reprimir amb tota mena d’estris els moviments socials i per comprar costosíssimes joguines militars per si els cal fer-nos quadrar. Tanco el parèntesi.

Com els deia, ¿quina es pensen que ha sigut la continuació de totes les formes d’apropiació que els descrivia? Doncs aquesta: desregulació on hi havia alguna regulació que impedís l’acumulació de capital; aprimament de l’estat per no tenir obstacles polítics que dificultessin l’apropiació i la depredació; desreglamentació del sòl i trampes urbanístiques pertot arreu, sense tenir en compte ni el medi ni la sentimentalitat humana respecte a aquest medi; xantatges successius als treballadors de la indústria i el comerç, gràcies a legislacions laborals socialment delictives per molt que siguin llei, i la consegüent acumulació de mà d’obra barata disposada a treballar per sous que no en cobreixen ni les necessitats de subsistència; desnonaments sense cap pudor humà; acumulació de capital a través de l’especulació borsària, en la qual —com en el joc— sempre guanya la banca; enginyeria financera per estafar-nos a tots estafant l’Estat, prèviament aprimat fins a l’anèmia amb la col·laboració mesella de la política; milions i milions de diners públics gastats per “salvar” entitats industrials i financeres, sense cap mena de garantia ni de retorn; beneficis ràpids i al preu que sigui, tant se val si els perjudicats són les persones o el territori; creixement sense cap planificació i només en benefici dels interessos particulars; pressions i amenaces a les autoritats i als particulars que es resisteixen a la devastació i a l’expropiació; ampliació sostinguda de la plusvàlua amb les continues rebaixes i congelacions de sous i jubilacions, i tot el que el lector hi vulgui afegir.

Si la base econòmica d’allò que en diem democràcia exigeix ja sense embuts, com he dit, la desregulació i la liquidació de tot control, ¿com podem demanar que tota la classe política, que va cedint a tota mena de pressions sistèmiques, en comptes de fer-hi front a favor de la redistribució justa de la riquesa, no quedi atrapada en l’espiral de corrupteles en pro de l’enriquiment fàcil? (No és estrany, doncs, en vista de l’exemple insolidari d’aquestes conductes de les classes poderoses i dels polítics que s’hi sotmeten, que una part dels ciutadans —no sé si gran o petita—, abandonats a la inseguretat del dia a dia i de la vellesa i el futur, traspassin els límits morals que encara podien tenir i, al crit de “salvi’s qui pugui”, mirin d’arreplegar a la mínima oportunitat que se’ls presenta tots els diners possibles, siguin en blanc, en negre, en gris o en qualsevol dels colors de l’arc iris, tant se val.)

El problema no és pas d’ètica o de moral personal, com s’exclamen alguns predicadors televisius. Ètica i moral també depenen de les condicions materials en què es viu, i, si no s’ho creuen, que repassin la història de les mentalitats. El problema real és que el sistema econòmic capitalista, bastit sobre els fonaments dels actes delictius més brutals i inhumans, des dels ecològics fins als criminals, passant per tot el codi penal en matèria monetària, ha corromput l’Estat mateix, però no pas especialment ara, sinó des de fa dècades i dècades —¿què va ser el franquisme, si no la corrupció màxima de tota possibilitat de sortida històrica de l’Espanya més negra, com ara estem veient?—. I això és així per molt que alguns encara ens vulguin fer creure que els corruptes només són uns quants. Em penso que, a aquestes altures de la pel·lícula, formar part de l’estructura de l’Estat, sobretot en els nivells de decisió, ja és en si prou símptoma de corrupció.

***

* Traducció sui generis de a mandíbula batiente, treta d’una llista de traduccions humorístiques de locucions i frases fetes castellanes elaborada amb un parell de companys de l’equip de lingüistes d’informatius de TV3.

 “Núvol”, 2-II- 2013

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s