D’I(M)PUTATS

D’I(M)PUTATS

Poc després de la constitució del Parlament actual, vaig publicar aquí mateix, a “Núvol”, el 23 de gener, un article titulat “Amb la cara pagues”. En aquest article, que parlava d’una manera crítico-irònica de la pràctica de la sospita policial a partir de l’aspecte de les persones, hi havia un parèntesi que deia així: Parlant de l’aspecte, aquests dies hem pogut llegir a la premsa que la reelegida presidenta del Parlament català, Núria de Gispert, demanava “decòrum” indumentari ―és a dir, trajo i corbata― als nous diputats de la CUP, en nom del respecte a la institució. ¡Patètica! ¿No seria millor que, en pro d’aquest mateix respecte, la senyora De Gispert exigís als partits i al govern que, d’ara endavant, es comprometin de debò a fer fora de la institució tots aquells “escalfaescons” imputats per ficar la mà al calaix o per aprofitar-se del càrrec, ara sí, per decència i respecte democràtics?

Quan ho vaig escriure no em pensava pas que les coses anirien tan de pressa i que només al cap de dos mesos ja tindríem al Parlament una petita mostra de “xoriços” de diverses procedències comarcals, i això ho dic amb el màxim respecte pel deliciós embotit.

Bé, doncs, la molt il·lustre presidenta del Parlament català ja té l’oportunitat d’oblidar-se de l’aspecte extern dels diputats —confiem que aquest interès no fos per presentar-los el seu personal shopper, perquè, a la vista dels resultats, més val anar vestit de Decathlon— i de centrar-se en l’aspecte intern —és a dir, moral— dels seus companys d’hemicicle, per exigir-los no pas trajos d’Armani o d’Adolfo Domínguez o de qui sigui, sinó capteniment ètic en l’exercici de la seva funció de representants públics.

Com que veig que la senyora presidenta no té gaires idees pròpies, més enllà de demanar camisa i corbata als diputats —de la corrupció no n’ha dit ni mu—, em permeto fer-li una proposta —de cara a incorporar-la al reglament del Parlament— perquè la presenti, en nom de la teòrica autoritat de la Mesa que presideix, a la consideració i aprovació dels diputats, i li demano que, si no és admesa, dimiteixi com a sacsejada parlamentària de denúncia de les complicitats partidistes pel que fa a la corrupció. Ja se sap que quan se sacseja un arbre, la primera fruita que en cau és la que està a punt de podridura.

La meva proposta és ben senzilla i qui sap si posaria fi d’una vegada per sempre al bucle en què s’han instal·lat polítics i tertulians sobre si imputat-acusat-condemnat, i torna a començar, com una autèntica cançó de l’enfadós. És aquesta: quan un diputat —i això que diré es podria fer extensiu als membres de totes les institucions democràtiques— sigui imputat pel jutge en alguna causa, el Parlament el suspendrà temporalment de sou i de dret de vot en plens i comissions. És a dir, continuarà sent diputat, encara que suspès de tota activitat, i tindrà doncs, si no pren la determinació de dimitir, l’opció de recuperar els seus drets i emoluments com a reparació pública en el moment que deixi d’estar immers en la causa que sigui. Evidentment, si és condemnat, quedarà automàticament expulsat de la política.

Cregui’m, senyora presidenta, amb aquesta senzilla mesura tots anirien amb l’esquena ben dreta. Els partits, en vista de la pèrdua temporal d’escons a l’hora de sumar majories per aprovar pressupostos i lleis, ja es preocuparien d’evitar al màxim la proliferació de “xoriços” a la cambra. (Si molt els fes falta, i en aplicació de la sharia interna, de ben segur que s’apressarien a tallar la mà al correligionari que l’hagués ficat al calaix.)

Esclar que se’m pot objectar que, donada la lentitud de la justícia, alguns dels càrrecs apartats temporalment de les seves funcions no tindrien l’oportunitat de recuperar-les abans d’acabar la legislatura. Però aquest assumpte ja seria responsabilitat dels partits, que haurien de decidir si, en nom de la sempre airejada presumpció d’innocència, els tornaven a posar a les llistes electorals per donar-los l’opció de recuperar, arribat el cas, el seu bon nom. De totes maneres, més que sospito que els que es veuen en el destret d’haver-se de proclamar innocents als quatre vents ho tindrien pelut.

Vegi, senyora presidenta, com hi ha preocupacions més crucials que la de la vestimenta dels diputats. De totes maneres, sàpiga que tot això ho proposo com a capa de vernís per recuperar un mínim decòrum parlamentari, tot i que sé prou i de sobres que, a aquestes altures de la història, ja no hi ha cap mà de pintura que pugui (en)cobrir el sistema en si, és a dir, la trama “mafiosa” que relliga els interessos econòmics i polítics contra els drets socials. Fins i tot des del punt de vista dels requisits democràtics més elementals —i per adonar-se’n no cal acudir als clàssics del socialisme, encara que els hi recomano—, el sistema sempre se situa fora de la llei. Fora dels drets humans.

“Núvol”, 25-III-2013

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s