MANDELA: L’HEROI FUL D’UN SISTEMA HIPÒCRITA

MANDELA: L’HEROI FUL D’UN SISTEMA HIPÒCRITA

Si no fos tot tan tràgic, faria riure. Tots els mitjans de comunicació occidentals i tota la classe política europea i nord-americana desfent-se en lloances cap a Mandela després de la seva mort. És, com dic, patètic i risible alhora. Condemnat per terrorista pel règim blanc feixista sud-africà, un règim amic dels governs més conservadors d’Occident, com el de Thatcher —Mandela simplement era un comunista que, amb l’ANC, defensava la lluita armada contra el sistema d’explotació de l’apartheid—, ara resulta que aquells que envien drones i escamots d’execució a matar tot el que es mou fora del seu control, li reten un sentit homenatge. ¿Per què? Diguem-ho ben clar, pels serveis prestats. Li agraeixen que fos un “renegat” que, a canvi de sortir de la presó després de vint-i-vuit anys de reclusió i d’encapçalar un govern dit de “reconciliació”, pactat amb el racista De Klerk, salvés el cul als blancs, que deixaven el poder polític a canvi de conservar tot el poder econòmic. (¿Quan sabrem el contingut real de les converses prèvies a l’excarceració? Segurament mai.) Els blancs també concedien que les famílies Mandela i la cúpula dirigent del partit negre participessin de la corrupció blanca, amb el “bisbeclown” Desmond Tutu fent saltironets per aquí i per allà mentre anava escampant benediccions. I tot quan el país estava a punt d’esclatar en revolució, per la por a la qual Mandela havia estat tancat gairebé tres dècades. (Ara la seva cel·la és com l’altaret d’un santet on van a meditar paios tan sinistres com “Mr. Dron”.) Bé, un cop mort, el líder revolucionari transformat en reconciliador a sou dels blancs rep l’homenatge de personatges tan “conciliadors” com l’actual president nord-americà, “Mr. Dron”, o el seu homo antecessor, tots dos amb una quantitat de morts a l’esquena que fa feredat, i de tota la rècula de polítics al servei del sistema econòmic capitalista, el més sagnant de la història de la humanitat. El que calgui per agrair-li que, amb la seva pantomima pactada, evités tota possibilitat de revolució al país més ric d’Àfrica, que segurament hauria posat en peu de guerra l’Àfrica negra per sortir de la prostració. El “crèdit” de lluitador de Mandela va ser com l’oli en un llum a l’hora de desacreditar tots els intents anticolonials protagonitzats per altres líders marxistes, com els dels exterritoris portuguesos. Occident els deia, passejant el nou president sud-africà, que tot es podia aconseguir a les bones, després d’haver armat grups tan criminals com UNITA per desestabilitzar Angola. Mandela, el gran traïdor a la causa de l’alliberament africà. Avui dia, a Sud-àfrica, els negres continuen “estabulats” com animals als seus batustans i als seus guetos, víctimes d’una explotació, d’un mercat de treball i d’unes condicions laborals d’una crueltat extrema, tot sota control blanc, amb un govern negre que li fa la feina bruta, com disparar contra els treballadors en vaga d’una mina en mans d’una companyia nord-americana. (Això sí, Rajoy, encara que encantat de la vida que els funerals del líder sud-africà mort es fessin on va guanyar el Mundial de futbol “la roja” —y gualda, hi afegiria ell—, hauria engegat a rodar els plans d’Occident aplicant a Mandela, si fos possible la ucronia, la doctrina Parot.)

10-XII-2013

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s