A TU, COL·LABORACIONISTA

A TU, COL·LABORACIONISTA

Desvagat, m’he entretingut a compondre un petit article en vers sobre un personatge que ha proliferat molt durant els anys de l’orgia financera. El personatge en qüestió és el que jo en dic “col·laborador” o, encara millor, “col·laboracionista”. A totes les empreses i institucions, n’hi ha una colla, una llastimosa colla. Són els que malden per desclassar-se cap amunt a base de llagoteries a l’amo o al fill de l’amo o al conseller o regidor de torn. Reneguen dels “orígens” i ja no els queda cap altra “identitat” que la de parvenus. Molts, amb la crisi, han tornat a aterrar abruptament en la classe social de procedència que els avergonyia. 

Mira’t. Submís, humiliat,
sense voler-ne saber res
de tanta humiliació,
perdut l’instint de subvertir
l’ordre econòmic del poder,
cregut dels teus mereixements
per ser-ne col·laborador
―encara que en realitat
cobris un sou de llagoter―,
descavalcats els noms d’aquells
que van pensar com fer-hi front,
arraconats fins a l’oblit
tots els que van morir per tu,
que encara havies de venir.

Sí, mira’t. ¿Que no veus que ets fill
dels oprimits que van lluitar
perquè visquessis millor que ells,
però no pas al preu tan alt
de la renúncia al record
d’haver nascut entre els humils?
¿Que potser t’han de despatxar
del lloc de serf qualificat,
d’estafador moral dels teus,
per recordar-te que provens
de gent humil que es va aixecar
contra els que s’han apropiat
del món i el guany depredador
i t’han fet creure que ets dels seus,
fins que no els facis cap servei?

¿Dius que lluitar no els va servir
per transformar res durador?
Potser no van tenir prou temps
per assaltar aquell mur immens
de capital acumulat,
però no s’ho esperaven pas,
en el seu generós combat,
que tu els hauries de fallar
quan arribessis del futur.

Veu-te en aquest mirall en vers:
fill, sí, d’aquells mísers obrers
o d’aquells pobres camperols
que van voler que el terme “humil”
no fos mai més “humiliat”
i van gosar dir-lo amb orgull
enfront de l’explotació,
segurs que el seu esforç tenaç
de perseguits, de bandejats,
et deixaria com a hereu
d’aquell tresor de dignitat.

Indigne d’ells, l’has malversat.

XII-2013

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a A TU, COL·LABORACIONISTA

  1. emi rocta ha dit:

    Quan estiguis desvagat, ja saps el que has de fer.
    Emi

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s