NO DIRÀS EL NOM DE MARX EN VA

NO DIRÀS EL NOM DE MARX EN VA

 ¿Ruc o cínic? ¿O totes dues coses alhora?

La veritat és que no sé què pensar de les agosarades paraules del papa Francesc —aquest sant baró que si molt “apreta” la cúria acabarà com Joan Pau I— sobre el fet que Marx i el marxisme van prendre a l’Església la defensa dels pobres. El cristianisme a partir del 313, any de l’Edicte de Milà, va deixar d’amoïnar-se pels desposseïts com a clientela i va passar a doblegar tot “quisqui” per decret llei en la seva vampirització de l’Imperi. D’això ja en fa disset, de segles. Com us van ensarronar, Constantí i Licini.

Però és que, a més a més, Marx no ho planteja en termes de rics i pobres, una situació que per la doctrina de l’Església és inherent al desenvolupament de la humanitat i que, per tant, només s’hi pot fer front amb la caritat, per la qual s’apel·la a la consciència dels rics perquè ajudin els humils. Ja es veu que per aquí les desigualtats no s’acabaran mai. Al contrari, la caritat és una virtut teologal, amb la fe i l’esperança, que no pot ser posada en qüestió per cap mena d’igualitarisme. És a dir, una virtut, la de la caritat, que perpetua i consolida la divisió injusta i, per tant, liquida la virtut de l’esperança dels més. El cristianisme passava a ser la cobertura “moral” de la injustícia. S’entén, doncs, que com a virtut teologal no hi hagi la justícia en comptes de la caritat.

Però tornant a Marx: el pensador alemany no parla de pobres i rics i prou. Parla d’explotadors i explotats, i de les causes econòmiques d’aquesta explotació, el coneixement de les quals és imprescindible per poder-hi posar fi (allò que no volen ni eclesiàstics ni eclesials): imprescindible per transformar, per subvertir les relacions de producció que en cada període històric són a l’arrel de l’explotació de l’home (pobre) per l’home (ric).

Com es pot veure la semblança amb el cristianisme és inexistent, i si molts creients han acudit al marxisme en la seva acció això es deu a les insuficiències de la seva creença. Prou que els papes i la seva “santa inquisició” s’han dedicat a condemnar-los. Un no pot oblidar les humiliacions sofertes no fa tants anys pels defensors de la “teologia de l’alliberament”. Un dels humiliadors més contumaços encara viu com a papa jubilat. Abans són els dogmes que la lluita per l’alliberament real dels humans.

Però repassem tres moments evangèlics, entre tants d’altres, per adonar-nos que la figura de Crist, en la qual s’emparen per dir rucades com ara les de Francesc, no té res a veure amb el que el marxisme va plantejar i planteja.

El primer, i el més citat per atribuir a Jesucrist idees revolucionàries que no tenia, és l’expulsió dels mercaders del temple. Mateu ho explica així: Quan va entrar a Jerusalem, tota la ciutat es va commoure, i preguntaven: “¿Qui és aquest?”. I la gent responia: “És Jesús, el profeta de Natzaret a Galilea”. Després Jesús va entrar en el Temple i en va fer fora tots els que venien i compraven allí, tirant les taules dels canvistes i els seients dels venedors de coloms. I els deia: “Està escrit: La meva casa serà anomenada casa d’oració, però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres”. De seguida els va deixar i va sortir de la ciutat per anar a Betània, on va passar la nit. Per la seva part, Lluc en diu això: Després d’haver dit això, Jesús va seguir avançant, pujant a Jerusalem. Quan es va apropar a Betfagé i Betània, al peu de la muntanya anomenada de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles, dient-los: “Aneu al poble que és al davant i, en entrar, hi trobareu un ase lligat, que ningú ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. I en entrar al Temple, es va posar a treure’n els venedors, dient-los: “Està escrit: La meva casa serà una casa d’oració, però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres”. I diàriament ensenyava en el Temple. Els grans sacerdots, els escrivents i els més importants del poble, buscaven la forma de matar-lo. Però no sabien com fer-ho, perquè tot el poble l’escoltava i estava pendent de les seves paraules.

Com veiem, tot el que en podem treure, d’aquest passatge dels mercaders al temple, és que Jesucrist vol la separació de religió i poder econòmic, allò que els seus seguidors, en contra del primitiu ànim fundacional, van unir inseparablement a partir del citat Edicte de Milà. (A Espanya, el Concordat no és res més que la negació del gest del fundador de l’Església.) Però, sigui com sigui, el que no hi ha en els passatges de Mateu i Lluc és cap indici de crítica al mercantilisme ni a la producció de mercaderies i, doncs, a les condicions de treball.

El segon moment evangèlic que vull citar és l’anada de Jesús a casa de Marta i Maria, descrita per Lluc: Va passar que anant de camí va entrar en un poblet i una dona anomenada Marta el va rebre a casa seva. Aquesta dona tenia una germana que es deia Maria, que asseguda als peus de Jesús n’escoltava la paraula. Però Marta estava atrafegada, i acostant-s’hi va dir: “Senyor, ¿no et sap greu que la meva germana em deixi feinejar sola? Digue-li, doncs, que m’ajudi.” Jesús li va respondre: “Marta, Marta, atrafegada i amoïnada estàs per moltes coses, però només una cosa és necessària, i Maria ha escollit la part bona, que no li serà presa.”

És evident que aquest passatge és un insult al treball domèstic. Jesucrist es presenta sense avisar a casa de Marta i Maria, amb la colla que l’acompanya, i a sobre de donar feina a l’hora d’atendre’ls, minimitza el treball de Marta, que s’hi afanya, i lloa l’actitud de Maria que no fa res per ajudar-la. És a dir, menysté la condició de la dona d’aleshores, no se arromanga per donar-li un cop de mà i no hi ha cap indici de defensar-ne els drets. Se’m podrà dir que eren coses de l’època, etc. Però els seguidors de Crist sempre el presenten com un avançat al seu temps.

El tercer, la paràbola dels treballadors de la vinya. Segons Mateu, això va dir Jesús: Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els va enviar a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en va veure d’altres que s’estaven a la plaça sense feina  i els va dir: “Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.” Ells hi van anar. Cap al migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix.Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els va dir: “¿Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?” Ells li responen: “És que ningú ens ha llogat.” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya.” Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat últims i acaba pels primers.” Van venir, doncs, els que havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari  i deien: “Aquests últims han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.” L’amo va respondre a un d’aquests: “Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te’n. A aquest últim li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?” Així, els últims passaran a primers, i els primers, a últims.

No fan falta gaires comentaris. Qualsevol sindicat de classe es posaria les mans al cap per l’arbitrarietat del patró de la vinya. Aquesta paràbola no resisteix ni el més mínim conveni laboral. És evident que a Jesús no li importen gens ni mica ni l’atur ni els drets laborals, i que no té res a dir de l’actitud arbitrària de l’amo, sinó que el fa passar per exemple de generositat i de metàfora de Déu mateix.

Torno a preguntar-m’ho: ¿ruc o cínic? ¿O totes dues coses alhora?

7-VII-2014

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s