CARTA OBERTA A XAVIER PERICAY

CARTA OBERTA A XAVIER PERICAY
Carles Camps Mundó i Josep Maria Fulquet

Benvolgut Xavier:

No saps com t’agraïm que ens expulsis a les tenebres exteriors de la “Unidad de España”, i que ho facis tot tractant-nos de “viejos amigos”. Esperem que, ben aviat, els teus coreligionaris ens expulsin, a tots els catalans, amb territori inclòs, d’Espanya. Per respecte, no t’havíem volgut posar mai a caldo, i fins i tot algun cop t’hem mirat de justificar d’una manera o altra quan algú t’ha posat “Wert”, per dir-ho amb humor jugant amb el nom del teu actual camarada. De tu, se n’han dit moltes, de coses, des del dia que et vas presentar com a soci fundador de la “centuria Ciudadanos”, al servei de la “nación española”. Entre altres, que actuaves per ressentiment després de la sortida del serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona per la porta falsa. No sabem què hi ha de veritat en tot això, ni ens interessa. Però recorda —prou que ho deus tenir present— que, quan els que van assassinar Viriat van tornar al campament romà per reclamar la recompensa que els havien promès, el cònsol Servili Escipió va ordenar que els executessin declarant que “Roma no paga els traïdors”. A l’hora de la veritat, a tu també et comptaran com a català.

Això sí que sorprèn, els teus actuals companys de viatge, i no pas la nostra firma en un paper que, ben o mal escrit ―per cert, la teva prosa castellana tampoc no és per tirar coets―, només demana una cosa que qualsevol demòcrata pot entendre: volem guillar d’Espanya —votant, això sí— tan aviat com sigui possible. Dit això, t’agrairíem, ja que de vells amics ens tractes, que ens fessis un favor: a nosaltres, no ens fiquis en les teves batalletes “faescistes”, com nosaltres no et fiquem en les nostres, de signe ben diferent, no cal dir-ho.

Mira, Xavier, la nostra generació, la que va viure la “submersió” ideològica i lingüística ―tu ho saps prou bé― fins a l’ofec, en molts casos ha quedat tocada cerebralment per culpa de les apnees que no deixaven arribar oxigen al cervell, fins al punt que molts dels seus integrants ara ja no poden entendre res sense la idea d’Espanya al cap. O dit d’una altra manera: allò de “atado y bien atado” és el nus gordià que la cosmopolita educació franquista els va fer a les circumvol·lucions cerebrals. Mai no ens hauríem pensat que el teu cas arribés a aquests extrems, i ho lamentem. Els teus llibres sobre els problemes lingüístics i estilístics de la prosa catalana continuen sent excel·lents i de referència obligada.

Molts de vosaltres —els que militeu a les files de l’unionisme recalcitrant— ens acuseu, als que volem la independència, de ser nacionalistes; i, en canvi, us penseu que sou gent de ment oberta i superadora de fronteres, gent, en tot cas, que està més enllà de la idea de nació. Esteu ben equivocats. La prova del nou del no-nacionalisme és precisament la indiferència respecte a la unitat d’Espanya, de França o del Paraguai, tant se val. Si una part dels territoris de parla catalana, el Principat en aquest cas, arriba a ser un dia independent, no el tindrem pas aquest problema, perquè ja es preocupa prou el centralisme espanyolista de destruir-ne tota unitat lingüística i cultural.

Vista la teva deriva ideològica, només et volem animar a tirar endavant en l’aprofundiment de les beceroles, i encoratjar-te a descobrir, amb honesta delectança, totes les lletres que vénen darrere l’ABC.

Amb aquestes paraules, per nosaltres queda tancada la polèmica. Si, amb tot, la vols continuar, tu mateix. Nosaltres ho deixem aquí. Només t’inclourem ―perquè hi tenim alguna influència― en el cant XXXIII de l’Infern dantesc, a fer companyia al comte Ugolino, el traïdor genovès “el cos del qual, encara viu, es passeja per la terra ocupat per un dimoni”. Ja n’escriurem les tercines corresponents.

I perdona si aquesta resposta surt publicada al digital de cultura “Núvol”, i no pas a l’ABC com correspondria, però és que no sabem escriure en espanyol. Som així d’independents.

 “Núvol”, 23-X-2014

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles en col·laboració i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s