INTERNACIONALISME ESTATALISTA

INTERNACIONALISME ESTATALISTA

Bé, ja hem assistit al desembarcament a Catalunya del nou salvapàtries espanyol, el senyor Pablo Iglesias, i com tot bon salvapàtries mesetari ho ha fet en nom de la sacrosanta unidad de España, sí, amb la n amb bigotet d’Adolf. Sé prou bé al dir això que els seus fans —i els titllo de fans perquè el fenomen del senyor Iglesias és més el d’una estrella del show bussines que no pas el d’un polític realment d’esquerres— diran que ell no ho ha dit pas, això de la unitat d’Espanya en el termes amb què ho faig jo, però la seva actuació d’estrella mediàtica davant dels fans catalans va tenir com a fons aquesta unitat. (Recalco això d’estrella mediàtica, perquè sempre he cregut, amb Gramsci, que l’esquerra ha de funcionar com a intel·lectual col·lectiu, lluny al màxim possible de lideratges.)

Però seguim. ¿Què en podemos dir de la seva afirmació que ell no s’abraça ni a Mas ni a Rajoy, en un clar atac a un polític d’una formació, la CUP, que mira d’harmonitzar drets nacionals amb drets socials? Doncs en podemos dir això: quan un polític d’esquerres dilueix el “dret de decidir” d’un poble en un “dret de decidir” genèric, sense detallar-ne res exactament, exerceix simplement la demagògia i no s’abraça ni a Mas ni a Rajoy, és cert, sinó directament al cadàver corrupte de Franco, que ho va deixar tot atado y bien atado, fins i tot la cua de cavall troià del senyor Iglesias.

Mirin si ho va deixar tot plegat de ben lligat que fins i tot algú que ens ve a redimir de la “casta” amb una fúria expressada a totes les televisions, fins a esdevenir-ne una mena de Belén Esteban del toreig dialèctic, acaba proposant-nos un programa econòmic socialdemòcrata, redactat per un personatge que es va estar donant classes als EUA fent veure que s’havia hagut d’exiliar d’Espanya, on no el perseguia ningú. Sí, un programa socialdemòcrata. ¿Vostès han vist enlloc d’Europa que les “castes” no proliferin igual sota una economia d’“esquerres” —ho poso entre cometes, perquè per mi Keynes no era res més que un economista de dretes humanista— tan tèbia com la de l’Estat del Benestar? Per aplicar Keynes ja hi ha els socialdemòcrates de tota la vida. De l’esquerra veritable, se n’esperen unes quantes coses més. Per exemple, la revolució. Capgirament del sistema econòmic, nacionalitzacions, trencament amb l’Europa del capital, detenció dels corruptes i dels jutges prevaricadors, depuració de l’exèrcit i de les forces de l’ordre que han defensat l’ordre capitalista injust —no n’hi ha, de just—; en definitiva: refundació de les bases de l’estat, entre les quals hi ha les territorials.

Sí, senyor Iglesias, ¿què ens en diu, del dret d’autodeterminació dels pobles? ¿Res? Perquè això era el que li preguntaven els membres dels moviments independentistes d’esquerres de Catalunya. Els estatalistes no en són mai, d’internacionalistes, encara que s’ho pensin i se n’omplin la boca. L’internacionalisme estatalista és una simple fal·làcia. Marx, en una carta a Engels, es preguntava sobre Irlanda: “¿Què hem d’aconsellar als obrers anglesos?I ell mateix es responia: “L’autonomia i independència d’Irlanda respecte a Anglaterra.” I el mateix Marx, el 1866, va atacar durament Bismarck i Garibaldi com a creadors de grans “nacions”. Per la seva banda, Lenin, en l’assaig Dret de les nacions a l’autodeterminació va desenvolupar l’opinió de Marx dient: “Marx creia que a Irlanda l’alliberaria no el moviment nacional de la nació oprimida, sinó el moviment obrer de la nació opressora.” Sí, amics de Podemos, ho han sentit bé: la classe oprimida de la nació opressora és la que ha d’alliberar els pobles sotmesos. No oblidi, amic Iglesias, que tots els moviments d’alliberament anticolonials han sigut d’esquerres. No hi ha internacionalisme possible sense igualtat. L’internacionalisme no es pot donar mai si hi ha opressions nacionals. Lenin dixit. Precisament no estar a favor de la llibertat dels pobles és una símptoma clar de pertànyer a la “casta”.

Acabo amb una abraçada al senyor Mas, que en això de l’alliberament dels pobles, i només en això, ¡esclar!, ara com ara és més d’esquerres que vostès. I amb tot, jo sí que estic contra les retallades. No ho veig tan clar que vostès també hi estiguin amb el seu miserable programa socialdemòcrata. ¿Ja han entrat en el joc del possibilisme? Per fer això ja tenim el PSOE.

“Núvol”, 22-XII-2014

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s