LA TIARA I EL PUNY

LA TIARA I EL PUNY

Amb una “paràbola” poc afortunada sobre Déu i sa mare (no la de Déu, sinó la pròpia), el papa Francesc justifica la violència religiosa, després dels atemptats de París, com a defensa enfront del sarcasme que es pugui fer amb la fe (o, més ben dit, les fes, que n’hi ha per donar i per vendre, sobretot la famosa “fe del carboner”, la més estesa i la que miren d’estendre fins al fanatisme tota mena d’apòstols i propagandistes entre els fidels).

Francesc I (després dels atemptats de París): És clar que no has de reaccionar violentament, però, encara que som bons amics (referint-se a un dels seus acompanyants), si ell insulta la meva mare, es pot esperar un cop de puny, és normal (sic).

Jesucrist (uns quants anyets abans dels atemptats de París): No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. (Mt 5,38-42)

La tiara i el puny

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles visuals i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s