UN ACCIDENT ESPECTACULAR

UN ACCIDENT ESPECTACULAR

Cada cop que hi ha un accident d’unes certes dimensions —d’aquells que els mitjans qualifiquen d’“espectaculars”, sense consciència del valor de les paraules o amb la consciència, encara pitjor, de convertir-lo en un espectacle—, les televisions en fan un xou on es barregen, amb la falsa excusa de prestar un servei a l’entorn de les víctimes, les informacions i les contrainformacions no contrastades, les especulacions dels periodistes i de qualsevol que passava per allà, els testimonis llagrimosos, les declaracions d’especialistes que estan tan peixos sobre els coms i els perquès de l’accident com els mateixos periodistes, les anècdotes melodramàtiques de gent que amb els morts hi té a tot estirar un parentiu de segona o d’amics i companys de feina o d’estudis que gesticulen per demostrar uns afectes que potser no havien sentit mai per les víctimes quan eren vives, rumors i desmentiments i nous rumors, enviats especials destacats en terra de ningú dient vaguetats i mirant d’atrapar el testimoni d’un veí de la zona per anar passant l’estona sense informació de valor i, finalment i sobretot, morbositat emocional mirant d’exhibir el dolor —aquest sí que autèntic— de l’entorn més íntim dels morts: quin festí periodístic de llàgrimes i sanglots d’uns pares, d’uns avis, d’un germans, d’uns fills, si són petits encara millor, ¿oi?

¿És això informació? ¿No seria més adequat i humanament més respectuós donar la notícia amb les dades que es tenen i prou, amb el benentès que, si hi ha res realment nou informativament parlant, s’hi tornarà més endavant, i mentrestant continuar donant la resta de la informació del dia? (Si es vol es pot sobreimpressionar la informació útil: telèfons d’informació, dades, etc.) Vull dir, tractar-ho com es tracten tots els accidents “menors”: com a fets accidentals que són puntuals i que no tenen, per dir-ho així, desenvolupament posterior noticiable, més enllà de l’àmbit dels afectes familiars i amicals, que precisament per sincers necessiten respecte i intimitat. (He dit “menors” entre cometes per entendre’ns sobre allò de l’“espectacularitat” de l’accident, però pel que fa al dolor dels pròxims a la víctima tant se val que mori una sola persona com cinc-centes. La mort i el dolor sempre són individuals.)

Sóc del parer que perquè un fet sigui notícia ha de tenir continuïtat en el temps político-social. Els fets que necessiten desenvolupament comunicatiu són els fets sotmesos a la dialèctica històrica, els fets que es desenvolupen en el temps i que tenen conseqüències en el cos social; és a dir, aquells que ens afecten com a ciutadans i, en definitiva, com a subjectes històrics, aquella condició que tant s’esforcen els poders i poderets a negar-nos. És notícia allò que ens afecta com a membres d’una comunitat humana sobre el nostre futur i el nostre passat recollits en el present. Tant se val si els fets són les decisions dels grans estats o una vaga de la sanitat. Però, petits o grans, els fets han de tenir afectació històrica per ser notícia. La informació d’un fet puntual, ha de ser això: informació puntual, per greu que sigui aquesta “puntualitat”. Un accident ha de tenir continuïtat noticiable precisament quan no és accident. En canvi, pensem en l’avió abatut a Ucraïna. ¿Què en sabem? Res. Es van donar per bones les explicacions dels “bons” i que no se’n parli més. Si l’accident que ens ocupa fos un atemptat o es demostrés negligència de la companyia, aleshores sí que no en sabríem res de debò. Només cortines de fum per amagar la veritat.

Fets puntuals i fets dialèctics: aquesta seria una de les possibles divisions del que és informació i del que és notícia. Els uns i els altres necessiten tractaments ben diferenciats, precisament perquè tothom tingui clara la dimensió dels fets, encara que de vegades precisament els fets puntuals, amb tota la seva morbositat, penso en els crims, per exemple, serveixin sovint per escamotejar-nos precisament la lectura dialèctica de la realitat. Sigui com sigui, mai res s’hauria de transformar en espectacle. Però no sembla pas que els mitjans vagin per aquí.

25-III-2015

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s