L’ESQUERRA SE L’AGAFA AMB PAPER DE FUMAR

L’ESQUERRA SE L’AGAFA AMB PAPER DE FUMAR

Començo a pensar –i mireu que m’hi he resistit fins ara, perquè de motius no n’han faltat, i molts– que l’esquerra d’aquest país en totes les seves variants està dirigida per una colla de rucs que, a sobre, se l’agafen amb paper de fumar. ¿Com pot ser que en un moment crucial de Catalunya, en una cruïlla històrica determinant per bé o per mal, dubtin de la posició que s’ha d’adoptar i dels passos necessaris que s’han de fer o que decididament s’hi posin de cul? (Els socialistes, més que amb paper de fumar se l’agafen cada cop més amb el paper d’estrassa del PSOE, i ho disfruten.)

¿De debò que, en un moment decisiu en què els ciutadans de Catalunya, siguin de la parla que siguin –i alguns amb ganes que prenguem mal–, saben de sobres que s’està jugant l’existència plena d’una cultura amb tots els ets i uts, els polítics d’esquerra han de sortir amb brams d’ase que no arriben al cel sobre no sé què de no sé qui i de prioritats que oblidaran en el moment que ens posin ferms a la fila d’Espanya, com en el fons desitgen per atavismes i alienacions mentals diverses? ¿Que es pensem que no ens adonem que a l’hora de reivindicar els drets dels pobles se’ls afluixa el ventre?

Sí, sí, els drets del pobles. ¿Els sona això de quan llegien els clàssics del socialisme? ¿O com el senyor de l’ONU, davant del Felip de torn, creuen que Catalunya no compta a l’hora de tenir dret a autodeterminar-se? ¿Com pot ser que el dia 12 d’octubre reivindiquin les cultures índies i el quítxua –disposats fins i tot a aprendre’l– en retòrica condemna de l’imperialisme espanyol allende de los mares i, en canvi, s’empassin sense aigua per fer-lo anar avall el colonialisme peninsular, i a sobre ho facin en castellà? ¿Que no s’adonen, els grans asos, els grans ases, de l’esquerra, que les forces d’obediència espanyola es deleixen per perpetrar un genocidi cultural i lingüístic, i esperem que si mai passa tot quedi només en això?

Diuen: primer són els problemes socials, i en fan la llista que tots els que ens considerem d’esquerres compartim, i a continuació hi afegeixen: fins que Catalunya no sigui justa no val la pena parlar de la independència. Bona! Resulta que volen arribar a una societat sense classes abans de ser independents. Tan largo me lo fiáis… Perquè em sembla que això de liquidar la lluita de classes de debò, no tan sols retòricament com fan els que no són de dretes ni d’esquerres, és a dir, de dretes, va per llarg i no sé pas si ens hem d’esperar a la resolució final de la història a Catalunya per ser independents.

Aquesta esquerra que se l’agafa amb paper de fumar o d’estrassa, segons l’obediència deguda, ¿a qui està fent el caldo gros? Ja els hi diré jo, a l’oligarquia espanyola, arrapada al poder secularment. Perquè, a sobre, si parlem de l’esquerra espanyola, els asos i ases es multipliquen exponencialment. ¿Que no ho veuen tota la colla d’esquerres “regeneracionistes” que l’única manera de fer progressar el “seu” país és deslliurar-se del jou de la Unidad? Em temo que els dirigents del PSOE, Podemos i IU es pensen que això de la “lluita de classes” eren els partits de futbol intercursos que organitzaven a l’escola o a la Complutense.

De debò, ¿tan greu és votar Mas –que té la merda del 3% i les retallades enganxada a l’espardenya, però que pel que fa a la independència s’ho ha currat, l’home– i anar per feina? (No oblidem que cap procés de descolonització pacífic s’ha fet sense la col·laboració d’una burgesia anticolonial.) Sí, per exemple anar per feina en uns barris i en unes poblacions que han passat de “cinturó roig” no pas a “cinturó negre”, com en el judo, sinó a “cinturó rosa” de la Barby. ¿O és que han decidit que l’espai de l’esquerra a Catalunya l’ocupi el lepenisme d’en Rivera i l’Arrimadas? ¿Que no els veuen quines ganes que ens tenen? (Fixin-se bé ens els caretos de ressentits dels que surten sempre al voltant del noi i de la noia quan parlen.)

Els hi diré amb una imatge que només és això, una imatge. Sisplau, que Sí que es Pot, CatenComú i la Comuna de Barcelona, Podemos, PSOE i la mateixa CUP no confonguin, a l’hora de lluitar contra la “droga”, el “camell”, CDC, amb el “narcotraficant”, PP-PSOE, i encara menys amb el “càrtel”, UE.

Que Déu ens agafi confessats, amb l’esquerra que ens ha tocat als d’esquerres.

7-XI-2015

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s