UN DEMÒCRATA NO CRIMINALITZA MAI

UN DEMÒCRATA NO CRIMINALITZA MAI
(DIÀLEG SOBRE L’ACTUACIÓ DELS MOSSOS D’ESQUADRA A GRÀCIA)

―Els Mossos hi són per defensar els drets ciutadans: el més important, el de la protesta, i no ho fan.

Interlocutor 1: ―Si algú ha de defensar els meus drets, espero que siguin els Mossos i no pas els que cremen i destrossen!!

―Els Mossos defensen tan sols el discurs hegemònic del poder, el de la crisi i les retallades.

Interlocutor 1: ―Els Mossos i la Policia Local són un instrument democràtic imprescindible; si no existissin, creu-me, ho notaries.

―En democràcia, l’únic realment imprescindible és la protesta. La policia sempre pretén reprimir-la. Sense dissidència, la democràcia no n’és. La policia sempre és feta servir per reprimir el dissentiment.

Interlocutor 1: ―Sí, és una pena que els Mossos no us deixin protestar cremant i destrossant tranquil·lament i en pau, ¿oi?

―¿Veus? Em vols criminalitzar quan no he defensat en cap moment la violència, sinó la protesta.

Interlocutor 1: ―Un pot protestar de moltes maneres i la policia pot actuar de moltes maneres, acció-reacció!!

―Mai la policia ha d’actuar com a reacció. Aquesta és la gràcia de les policies democràtiques. La policia ha d’actuar amb objectivitat. No es pot repartir en general. Una policia que actua per reacció és poc fiable democràticament.

Interlocutor 1: ―Si hi ha disturbis, abans de carregar avisen molt cops, i si encara ets al lloc, ja és problema teu.

―¿Qui decideix què són disturbis, els comandaments dels Mossos tancats en una “furgona”? ¿Si una senyora vol travessar la barrera dels Mossos, se l’ha d’empènyer i fotre-la a terra com a dret policial?

Interlocutor 1: ―Sí.

―¿Llançar farina i aigua a un mosso justifica una agressió “legal” a cop de porra?

Interlocutor 1: ―Sí.

Interlocutor 2: ―Si és un atemptat contra la autoritat. Però era aigua o lleixiu? En què quedem.

―Només pretenc dir que l’acció dels Mossos no ha de ser mai de violència contra el dissentiment. Si hi ha violència, els Mossos no poden practicar una reacció contra el col·lectiu que protesta. Contra la violència enmig de la protesta, l’acció dels Mossos ha de ser individualitzada.

Interlocutor 1: ―Sí, a l’escola de policia ensenyaran el mòdul “Teletubi” per resoldre l’ordre públic… (Una abraçada).

―Això és una rucada conceptual de persona que no ha llegit gaire. Admetre que la policia actuï per reacció ens podria portar a haver d’admetre també que un jutge també ho pugui fer.

Interlocutor 1: ―La policia està per mantenir l’ordre i la legalitat, i sempre obeint ordres de gent escollida per tots.

―Doncs no sé pas que jo hagi escollit el cap de la policia ni els comandants de la BRIMO!

Interlocutor 1: ―Són professionals, suposo que ja ho saps.

―També són professionals els jutges i ja veus com ens va a Catalunya. A més a més, els que manen la policia no són professionals, sinó polítics. Defensen el seu ordre. I la protesta serveix precisament per això: per qüestionar el poder.

Interlocutor 1: ―Cada cop els teus arguments són més febles, ho sento!!

―Els teus no han sigut forts ni des del principi. Més aviat han sigut antidemocràtics.

Interlocutor 1: ―Pots qüestionar tot el que vulguis, però sense violència, o vindrà un mosso i et fotrà una garrotada.

―Els Mossos han fotut garrotades a molta gent que no exercia la violència, fins i tot han tret ulls.

Interlocutor 1: ―Molts veïns del barri han vist el seu cotxe, moto o comerç destrossat i tampoc exercien la violència.

―D’acord, que es persegueixi la violència individualitzant-la, no carregant a tort i a dret.

Interlocutor 1: ―Torno a repetir que quan hi ha motius abans de carregar, ¡¡avisen molts cops!!, res més a dir.

―Jo sí, i ho torno a dir. Ets antidemocràtic. Criminalitzes la protesta.

Interlocutor 1: ―Jo he protestat molts cops pacíficament i mai m’ha passat res. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

―Noi, ja has hagut d’anar a la frase feta. Això sí que és quedar-se sense arguments.

Interlocutor 3: ―Quan hi ha violència el que no la vol se n’aparta, el que es queda hi està d’acord. 

Interlocutor 1: ―Correcte, es el que intento fer-li entendre des de fa estona.

―¡Imagineu si els negres nord-americans no haguessin anat a l’era! Ho, ho, ho. ¡Quin parell de rucs! O imagineu-vos aquesta actitud a l’hora de reivindicar l’independentisme. 

Interlocutor 3: ―Doncs no sé si coneixes un personatge que es deia Gandhi, potser que no.

―¡Doncs les hòsties que van rebre de l’Imperi britànic són incomptables! 

Interlocutor 3: ―Estàs comparant l’11-S de setembre amb els aldarulls?

―Et dic que els independentistes han rebut moltes hòsties per defensar el seu dret.

Interlocutor 3: ―Barreges oli i aigua. Adéu-siau, tinc de sortir, fins un altra.

―Sí, surt i fes-t’ho mirar.

Interlocutor 1: ―Ja has caigut en l’insult personal, s’ha acabat el debat!! Adéu-siau!!

―Tu m’has insultat abans criminalitzant-me. No he defensat mai la violència, i tu insistint-hi.

Interlocutor 1: ―Si justifiques la violència com a mitjà de protesta, jo sempre estaré al costat de la policia.

―No, si potser n’ets i tot, amb els teus arguments.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s