L’OLIVAR, PLADEVALL, SOLÀ

L’OLIVAR, PLADEVALL, SOLÀ

Onze de juny. Cap al tard empordanès. Però que ningú fugi cames ajudeu-me. No em disposo pas a perpetrar cap Pla(gi). Això ho deixo per tants i tants altres que volen imitar les maneres de l’escriptor de Llofriu i que, en comptes de cuinar una bouillabaisse amb peix excel·lent acabat de pescar, ens preparen una autèntica olla podrida amb productes congelats i que a sobre se’ls crema. En fi, deixem-nos de “collonades”, com diuen que deia el mestre els alumnes Pla(giaris), i anem per feina, perquè, si no, el cap-al-tard se’ns farà fosc. Negra nit.

Fundació l’Olivar, a la vora de Ventalló, allà on s’es(Pla)iaven el Moix i el Major. Una fundació creada, fa una dotzena d’anys, per l’escultor osonenc Enric Pladevall, un museu a cel obert de la seva obra escultòrica de grans dimensions, presidida per la immensa ferida del ferro en el tronc, foneria i tala, la intrusió de la destral humana en la carn de la vida (vegetal). ¿Denúncia? Sobretot bellesa de la paradoxa, de la síntesi sovint cruel dels contraris.

Com vaig fer amb la Poesia Completa de Solà no fa gaire, aprofito aquest text per denunciar la falta d’atenció del país, i sobretot de les autoritats analfabetes de torn, per una obra escultòrica aclaparadora, abassegadora, colpidora (el tronc i la destral). Una obra construïda tota a partir de l’home i la naturalesa com a —malauradament— contraris. El ferro com a metàfora de la imposició humana. Una obra d’altíssima volada, allà dreta a l’herba, com l’orant que espera, mentre alguns ens omplen els carrers i les places de capgrossos, com si estigués a punt de començar la cercavila. Enric Pladevall, retinguin el nom, que ell sí que comença amb un Pla de debò.

Però parlant de l’Enric i el seu Olivar, he citat Lluís Solà. Era precisament el poeta vigatà qui ens reunia a la fundació. S’hi presentava la seva Poesia Completa. L’ambient convidava a sentir-ne els versos, allà a la sala d’exposicions de la fundació, envoltats del passat i el present de l’escultor, i també d’obres dels artistes que hi fan estades. Pep Paré, filòsof, ens va introduir a la poesia d’en Lluís, amb un devessall de magnífiques observacions sobre la intensa intenció dels seus versos. I en va deixar anar una per mi fonamental, que resumeixo com bonament sé: la poesia de Solà no ens remet a un universal abstracte, sinó a cada cosa en la seva substantivitat, en la seva substància. Pel poeta, l’ocell és “aquest” ocell; la pedra, “aquesta” pedra; l’arbre, “aquest” arbre; sí, l’home, “aquest” home o “aquesta” dona. És a dir, apel·la el ser de cada ens, sigui vegetal, mineral, animal, humà.

Hi estic totalment d’acord. Com li vaig dir, a en Lluís, mentre sopàvem en la calma corprenedora de la fundació, tota la seva obra és un bellíssim “acte d’humilitat”; un acte que situa poeta i poesia en igualtat amb la resta de la naturalesa; la veu, i la consciència de veu, no és més que el vent entre les fulles o que la remor de l’aigua o que el cant infinit(essimal) d’un ocell, d’“aquest” ocell de gorja diminuta, el símbol per excel·lència de Solà, perquè pot elevar-se sense necessitat de desarrelament en els conceptes. Com l’ocell, de tornada a l’arbre, el poeta, “aquest” poeta, canta cap a tot sense amoïnar-se de si el sent ningú.

Veig en Lluís caminant pel bosc, integrant-s’hi, sense cap pretensió de tenir l’altura dels arbres, en la humil acceptació que ell és tan sols “sotabosc”. Aquella sensació que vaig recollir en un poema —el primer vers del qual diu: M’endinso al bosc a la ventura— del meu llibre El contorn de l’ombra. En rememoro ara els versos finals com a homenatge a Lluís Solà:

O més ben dit: fora de mi
—confós en un tot inconsútil—,
vida i mort, sense nom, em són indiferents.

Sóc sotabosc.

12-VI-2015

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles culturals i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s