EL DOLOR PER LA MORT D’UN FILL…

EL DOLOR PER LA MORT D’UN FILL…

A Rosina Ballester i Josefa Contijoch,
pel regal de la seva traducció al català
de Pour un tombeau d’Anatole,
de Stéphane Mallarmé

A tots els que han perdut un fill

 

    père———je
sens le néant
   m’envahir
S. M.

El dolor per la mort d’un fill, aquell
ser que ningú se sap imaginar
fins al moment mateix de veure’l nat
―carn de la nostra carn lliurada al goig―,
¿d’on ve si no de veure’l transformat,
per obra de la intrusió d’un temps
que encara no li havia de passar,
en idea incorpòria de fill,
en ser abstracte que ha sigut concret,
en pensament més i més irreal
sense la seva interlocució?
Père———je sens le néant m’envahir.
Dolor de veure’n naixement i mort,
uns anys que caben en els anys paterns.
La màxima incomprensió del mal:
tenir la mort d’un fill de precedent
―buit de la nostra carn lliurada al dol―,
la inassumible mort d’un fill, la mort
que altera l’ordre lògic de morir,
el cicle de la vida i de la mort,
perdut el testimoni del relleu.
Uns pares atuïts que alhora són
ascendents per la vida i descendents
per la mort d’aquell fill anorreat,
desencarnat del cos que ha sigut ell,
com un riu que morís evaporat,
privat d’un mar que l’hauria acollit
entre l’onatge dolç dels pares morts.
Dolor d’inexistència existent.
¡Quina burla cruel quan el consol
és dir que en la memòria reviu!
Res en pot redimir l’aflicció.
Tan sols que els núvols plorin sobre el mar
les llàgrimes del fill extraviat
i afluir-hi per ser-hi junts no ser.
Versos, pregàries i flors, i tots
els rituals al voltant de la mort,
no són sinó l’afany que sigui res,
més aquí del no-res dels seus records.
¡Tot el dolor pel príncep Anatole!

 

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Textos actuals i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a EL DOLOR PER LA MORT D’UN FILL…

  1. Moltes gràcies Carles pel teunostrepoema!!!!!!!

    • Res de gràcies. Gràcies a vosaltres per la traducció d’un dels llibres més fascinants de la història de la poesia. Un llibre inacabat que em va fer escriure la primera part del meu llibre “La runa de la veu”. La primera vegada que en vaig saber res va ser precisament gràcies a tu i la teva germana amb la plaqueta editada pel Clapés. També tinc en aquest mateix blog una petita intervenció que vaig fer a la Jaime’s sobre Mallarmé on parlo de l’Anatole.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s