COMPARTIR UNS VERSOS DE VALÉRY

COMPARTIR UNS VERSOS DE VALÉRY

S’ha de llegir molta poesia per trobar res que de debò ho sigui, una imatge, mitja dotzena de versos, una estrofa sencera, aquells pocs versos encastats en un sòlid poema que són capaços de formalitzar una emoció compartida i retornar-la al lector renovada. Exactament allò que es proposen els grans poetes: no pas mimesi, sinó transformació del pensament comú, compartible, sense esoterismes. I ser capaç de detectar aquest propòsit és precisament el que fa que un lector sigui un bon lector, capaç d’empassar-se amb paciència totes les impostures que en poesia es donen, les admirades pels mals lectors, perquè sap que enmig de tanta ganga hi trobarà algun filó. Però, ¿com adonar-se de la troballa? Ho sabrem quan una imatge, després d’haver-ne deixat de banda tantes i tantes amb absoluta indiferència, ens recorri com una esgarrifança no pas l‘emotivitat de la pell, sinó l’emoció intel·lectual del pensament, l’espinada del llenguatge, on habita la Cultura, la relació crítico-dialèctica amb la tradició.

Paul Valéry n’era un mestre, en aquesta mena d’imatges, i dic Valéry, com podria haver dit Juan Ramón Jiménez o Rilke o Riba, perquè són d’ell els versos que m’ho han fet pensar i que de seguida passo a transcriure. Formen part del seu llibret operístic Amphion, que el mateix Valéry va qualificar de mélodrame, musicat per Arthur Honegger (1892-1955).

Amfíon, segons la mitologia, era fill de Zeus i Antíope i germà bessó de Zetos. Amfíon i Zetos, que n’havien de ser co-reis, van construir les muralles de Tebes, però, mentre que Zetos havia de carregar a l’esquena els grans blocs de pedra, Amfíon els movia al so de la seva lira, regalada per Hermes, o Apol·lo, en el text de Valéry (Il est comme éternel, ignoré de soi-meme !*, hi diu una de les Muses que contemplen Amfíon adormit, poc abans de rebre la lira de la música). Embogit per la mort de tota la seva descendència, set nois i set noies, com a càstig d’Apol·lo per la supèrbia de la seva dona Níobe, filla de Tàntal, Amfíon va voler destruir el temple dedicat al déu a Tebes, però Apol·lo el va traspassar amb una fletxa i el va condemnar al Tàrtar.

Els versos que anunciava,  just del començament de l’obra, són aquests:

CHANT DES SOURCES (Voix d’enfants.)

Nous, Sources, goutte à goutte
Pleurons le temps mortel !
Des larmes de la neige
Découle toute vie,
Par nous pleure la Terre
Pleurant jusqu’a la mer.**

Val la pena rellegir-los i adonar-se de la força lírica amb què Valéry és capaç de reformular una de les imatges més productives de la lírica universal, com és la del curs de l’aigua de les fonts (nimfes) cap als rius (nàiades) fins al mar (nereides), amb tot el dolor de l’aigua que fuig com una hemorràgia (Narcís). L’aiguasang que corre per les venes de la Terra com a mort i resurrecció constants que la fecunden. Aquests sis versos que “flueixen” entre les “fonts” i el “mar” sense dir mai la paraula “riu”, perquè són el riu, nascut del gota a gota de les “llàgrimes” de la neu per continuar “plorant” fins al mar: l’existència sempre és dolor. Sí, val la pena meravellar-se’n, de la complexa senzillesa d’aquests versos, sobretot en aquests anys en què es dóna per bo el simplisme lírico-sentimental o en què impera, per contra, la raresa, el recargolament i el bufonisme tremendista com a excrecències —potser ho podríem qualificar de “psoriasi poètica”— d’una avantguarda literària que va ser i que ara, si aspirem a llegir-la ben llegida, ho hem de fer amb ulls (auto)crítics i com a tradició; si no, la nostra escriptura serà, com està sent, tan sols un insofrible dejà vu.

20-XI-2016

*És com etern, ignorant de si mateix.
**Nosaltres, les fonts, gota a gota / Plorem el temps mortal! / De les llàgrimes de la neu / Flueix tota vida, / Amb nosaltres plora la Terra, / Que plora fins al mar.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s