VERDI: “LA FORZA DEL DESTINO”

VERDI: LA FORZA DEL DESTINO

La meva primera relació amb Gràcia es remunta a la infantesa, per dues vies. Com que vivíem a la Bonanova, la primera era òbviament la via del tren de Sarrià (aquell gran tren elèctric, amb l’estació a cel obert, vist des del petit caminoi de ciment que hi portava i que passava sota el pont de fusta de les monges del Sagrat Cor). Algun dissabte, l’agafàvem amb la mare per baixar a comprar al Mercat de la Llibertat. Un cop ple el cistell, la parada era obligatòria: les atraccions Caspolino, un palau de luz i de color permanent, i no pas com les fires efímeres. Sí, Gràcia i Caspolino per mi eren sinònims. L’altra via, a l’agost, era la de Bonanova-Craywinkel-Lesseps (amb edifici de Falange al mig), amb el cotxe del pare, i ja érem als carrers engalanats, que recorríem amb respecte d’intrusos per no destorbar la diversió del veïnat, que aleshores era el que comptava de debò.

Fins aquí els meus primers records graciencs, un barri que ni em passava pel cap que mai pogués ser el meu, i ho dic ara que fa més de quaranta anys que hi visc “a l’exili”. Bromes a part, la meva vinculació amb Gràcia va començar a finals dels 60, sota la dictadura, en un estudi al Carrer Gran on ens reuníem els del “Grup de Gran de Gràcia”, batejat així pels estudiosos de l’art d’aquell període. Deixem-ho aquí —un altre dia exposaré la meva vinculació definitiva al barri—, perquè el que vull fer en aquestes ratlles és un breu recordatori de la meva primera impressió de joventut del carrer Verdi, on he acabat vivint tots els meus anys graciencs, cosa que me n’ha fet ser testimoni in situ de la transformació que ha sofert (sí, de sofriment).

Recordo que hi passava sovint, per Verdi, i em quedava meravellat de la semblança amb el carrer major de qualsevol població catalana d’uns milers d’habitants. M’encantava recorre’l tot, sobretot de dalt a baix. El carrer retenia l’encant de quan el barri era vila. Botigues només d’allò que era necessari: “colmado”, forn, fruiteria, carnisseria, matalasser, farmàcia, casa de mobles, merceria, papereria, tot petits negocis lligats a les necessitats dels veïns, i també el cine amb la sala de festes a dalt, on es reunien anualment els gitanos del barri, i un parell de “bodegues”, o bars com el Canigó, tota una institució, amb cor de Clavé inclòs. Aquí s’aturava Verdi, com si la petita escola que ocupava el centre de la plaça Isabel II (després Revolució, el nom recuperat un cop eliminat el franquista Unificación) en fos el topall que impedia que se’n volgués anar mai del costat dels seus fills. Agafin-s’ho com a metàfora.

Però l’escola va anar a terra i la plaça es va endurir. Se’n va liquidar l’illa central, per fer-ne pista de relliscades quan plovia. El cine transformat en multicine, bars de moderns, vinoteques, supermercats, botigues de disseny, restaurants de totes les cultures gastronòmiques del món mundial, pujaven carrer amunt, i una lenta metàstasi lúdico-comercial s’escampava pels voltants. Era ben bé com si la liquidació d’aquella petita escola hagués expulsat els fills d’un barri de tanta identitat i l’hagués obert a la desidentificació indiscriminada. Sí, com si el carrer Verdi menestral hagués “baixat” a Barcelona i, enlluernat pel Mercat de les grans botigues del centre, n’hagués tornat fet un “mercadillo”. Les botigues de les “necessitats” es rendien a l’assalt de les botigues de la “superfluïtat”. ¡Ai, Verdi, Verdi! La forza del destino.

Publicat en versió reduïda (i mutilada)
a “L’Independent de Gràcia”, núm. 649, 
16-XII-2016 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s