JURATS DE PREMIS LITERARIS

JURATS DE PREMIS LITERARIS
Addenda a MORIR COM UN RIU,  DE JOSEP M. FULQUET

Arran de l’article sobre Morir com un riu, de J. M. Fulquet, he tingut el gust de rebre uns quants correus sobre la qüestió dels premis que hi denuncio. Per això em permeto fer-hi aquesta addenda sobre el funcionament dels certàmens literaris, que suposo que es podria fer extensible a altres àmbits del coneixement, perquè la literatura és això, coneixement.

  1. Quan en un premi hi ha una institució al darrera, sigui Òmnium, un ajuntament o una universitat pública, per posar-ne tres exemples, s’haurien d’explicar els criteris amb què s’ha format el jurat (la despesa dinerària dels associats o dels ciutadans, per poca que sigui, ha de ser transparent).
  1. Amb els premis donats per institucions, els jurats haurien d’afinar molt, perquè cal tenir en compte el prestigi d’aquestes institucions, que en bona part representen el país.
  1. Els premis importants haurien de tenir una baixa dotació econòmica per estalviar tota la fullaraca dels que es presenten als premis per veure si treuen la grossa. Un premi ha de donar prestigi i no pas diners. No es té prou en compte la possibilitat de declarar els premis deserts.
  1. Com a membres d’un jurat, s’haurien de triar personalitats del camp de les lletres que tinguin un recorregut literari consolidat i d’un cert prestigi —edat mínima, doncs, 50 anys—, per evitar que les decisions sobre el corpus literari català les prenguin personatges que potser han fet una arrencada literària de cavall sicilià (“salesià”, que deia aquell), però que no se sap, o sí, si aquella airosa arrencada acabarà en aturada de burro manxego. De Rimbaud, només n’hi ha un, i a França. A Catalunya no se’n sap de cap. A més a més, Rimbaud em sembla que no aspirava pas a ser de “junta”.
  1. Tot jurat hauria de tenir una composició mesurada. Per exemple, en el cas de la poesia, tres poetes i dos professors universitaris o crítics de contrastada solvència. O a la inversa. No parlo de “crítics” dels mitjans, perquè avui a diaris, revistes, ràdios i televisions abunden els ressenyadors o els simples venedors de novetats. La participació en els jurats dels premis de més prestigi de professors universitaris faria entrar en relació el coneixement universitari i els lectors que busquen literatura de nivell.
  1. Talment un tribunal de tesi, els membres d’un jurat haurien de justificar per escrit com a mínim el tram final de les votacions del premi en què actuïn. I aixecar acta de com s’hi ha arribat. S’ha d’acabar la sensació d’amateurisme i d’amiguisme que tots tenim quan se’n falla cap.
  1. Els jurats s’haurien de renovar sovint, potser no de cop, però sí rotatòriament. La persona que ha format part d’un jurat, quan en surt, no hauria de poder-ne tornar a formar part o presentar-se al premi en qüestió durant cinc anys. S’ha d’evitar de totes totes que hi parasiti ningú.
  1. Pel que fa als premis convocats per editorials, ja s’ho faran. Només es mouen per estratègies de venda. No se’ls pot demanar cap responsabilitat cultural. De la mateixa manera, doncs, no se’ls ha d’atribuir gaire un interès literari. Si l’encerten, l’endevenin, i para de comptar.

Diguem-ho així: els jurats que representen algun premi institucional han de ser el filtre que vetlli per la bondat de la nostra literatura, al marge de deliris juvenils i de ressentiments de maduresa. Valors literaris ben justificats i prou.

(23-XII-2016)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a JURATS DE PREMIS LITERARIS

  1. rocbru ha dit:

    Molt encertat. De vegades alguns jurats semblen un plató de famosos mediàtics. Suposo que per atraure atenció. Bones festes!

  2. acantalozella ha dit:

    Comparteixo la valoració d ‘una trajectòria madura. Tanmateix, qui no et diu que una determinada aurèola no ha pogut ser conseqüència de padrinatge?

    • Sí, és cert, no hi ha mai una seguretat absoluta. Però del que es tracta és d’anar eliminant les fallades del sistema literari. Un dia hauríem de parlar, per exemple del Llull, de la mateix ILC, de la conselleria de Cultura, etc. Tot funciona sense cap rigor ni cap pla preestablert de difusió de la bona literatura catalana.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s