“ELEGIA DE L’ORIGEN”

ELEGIA DE L’ORIGEN, Carles Camps Mundó

portada-elegia-de-lorigen (cliqueu)
(Imatge de la coberta: Pere Salinas. De la sèrie “Naufragis”)

Elegia de l’origen és el títol del meu nou poemari. Indico, doncs, de bon començament la voluntat constructiva d’abraçar tots els poemes del recull amb el terme “elegia”, en singular: el llibre no és un aplec de poemes de to elegíac que segueixen una evolució, un ordre, un esdevenir-se en el temps, sinó que tots aborden els grans temes humans des de la complicitat lírica que els fa dependents els uns dels altres. El poemari comença amb aquesta autocita: Tot ens passa en el llenguatge. Parlar del llenguatge és parlar de tot el que ens passa. Una autocita, doncs, que ens traça el camí de la interpretació del llibre. A partir del poema de l’any 1974 que encapçala el recull, l’“origen”, en què es planteja l’anhel epifànic de poder viure sense designar, cos a cos amb les coses sense necessitat de la intermediació del llenguatge, aquesta “elegia de l’origen” s’interna en la indagació de la possibilitat d’aquella esperança d’absolut i els seus límits, el més gran dels quals és el fet mateix que el ser humà ho és en el llenguatge. Atrapats, doncs, per aquest oxímoron vital que nega el que afirma, si els sers humans ens fem la pregunta de si es pot viure sense llenguatge és precisament perquè se’ns planteja com allò inaccessible per culpa del mateix llenguatge, tot i que només ho pugui plantejar el llenguatge: la immaterialitat conceptual que és la font de tota superstició, de tota desraó. El llibre, a través d’un desplegament dels temes humans universals que hem heretat, com són origen i destí, vida i mort, amor i odi, raó i follia, identitat i desarrelament, consciència i inconscient, realitat i ficció, esperança i fracàs, llibertat i dominació, fe i incredulitat, sentit i sentits, memòria i desig, ombra i llum, bé i mal…, amb tots els grisos que hi apareixen com a transicions i que en qüestionen el binarisme moral, va constatant l’esvaniment del miratge inicial, i amb això fa aflorar la crítica a l’hegemonia dels discursos del poder, que ha utilitzat la no correspondència realitat/llenguatge per amagar la primera rere el segon. D’aquí el títol d’“elegia” del poemari, perquè la lucidesa en les paraules, enmig d’un món segrestat pels simulacres d’esperança i felicitat, sempre ressona elegíaca.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a “ELEGIA DE L’ORIGEN”

  1. Quina alegria saber que Proa li edita un nou llibre, ja tinc ganes de veure’l.

  2. Gràcies, Àngel; espero que et plagui.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s