COLÒNIA ESBRAVADA

COLÒNIA ESBRAVADA
Carles Camps Mundó

Com que ja no fumo, per aquest any 2017 m’he fet el ferm propòsit de fer desaparèixer de casa tot rastre de memòria personal: principalment la correspondència i els papers familiars que encara pugui conservar. A més a més, aprofito aquestes ratlles per demanar a tots els avis i les àvies del país que facin el mateix, que cremin baguls, arques o capses on tinguin desats documents d’aquesta mena. És un acte necessari si volem salvar la literatura catalana de quedar sepultada sota tot aquest devessall d’obres d’autors-néts, i sobretot autores-nétes, que sense cap imaginació especulativa tiren de veta de les cartes de l’avi o de l’àvia, o del besoncle, o de qui sigui de la família, trobades a la calaixera del mas d’origen, per perpetrar la seva posada de llarg literària, i a sobre amb premi atorgat per jurats que han renunciat a tota exigència intel·lectual. En diuen recuperació de la memòria, però en realitat són historietes repetitives —vista una, vistes totes— que, de debò de debò, només haurien d’interessar la família en concret de l’autor o autora, però que s’han fet un forat mercantil entre tots aquells mediocres lectors de dos llibres a l’any —Nadal i Sant Jordi—, que s’han instal·lat en la idea que la literatura és un safareig; per cert, una escena, la del safareig, que surt a cada llibre d’aquests que els dic. Que si van passar gana l’any tal o tal altre; que aleshores feia molt fred i es perdien les collites; que si el torb, que si la neu, que si la sequera; que si una malura els va matar el ramat o la vinya; que si el besavi bevia massa i era un busca-raons que va amargar la vida a la besàvia; que si l’home de la tieta Tal va haver de marxar a fer les Amèriques i no en va tornar; que si el germà de l’àvia feia contrabando; que si els fills dels avis treballaven a la colònia tèxtil de la contrada; que si de set germans en van sobreviure només tres per culpa de les febres; que si el fill dels tiets va morir a la batalla de l’Ebre, amb la quinta del biberó (em sembla que no hi ha cap família a Catalunya que no tingui cap mort a l’Ebre); que si la tieta soltera era escanyada de llet i no va trobar mai nòvio (ep!, xicot); que si la besàvia es va casar amb el que va ser el seu home tota la vida, el besavi pet, però que, en realitat, estava enamorada del capellà (males llengües deien que s’hi anava a confessar massa sovint); que si la veïna era una autèntica Bovary de poble; que si durant els primers anys de franquisme per la contrada hi corria el maquis i un cosí va ser detingut per col·laborar-hi; que si un fill d’una germana de l’àvia va anar a treballar a Barcelona, al ram de la construcció, i es va haver de casar a corre-cuita amb una noia andalusa perquè li havia fet un bon bombo; etc. I tot amanit amb quatre paraules d’un vocabulari pretesament genuí de l’indret en qüestió, amb quatre receptes de cuina de la gana i un parell de rondalles vora el foc sobre els esperits del bosc, sense oblidar mai l’escena tronada de l’escola rural on “la mainada aprenia de lletra” (literal). Però atenció: que ningú es pensi que tot plegat té el volum d’Els germans Karamàzov. ¡No pas! Amb cent cinquanta pàgines, les mínimes per optar al premi de novel·la que sigui, o a tot estirar dues-centes amb lletra grossa, en fan prou per explicar-nos la història del país del mas estant. Sí, avis i àvies catalans, cremeu el “cofre del tresor”. ¡Feu-ho per la cultura! O almenys deixeu-lo en mans d’arxivers i historiadors professionals. Tantes “Karinas” amb el seu respectiu baúl de los recuerdos, oh, oh, acabaran sepultant tot allò de grandesa intel·lectual que encara pugui tenir la nostra literatura i la deixaran ben bé com una colònia esbravada.

¿Noms? Rafael Nadal, Pilar Rahola, Care Santos, Víctor Amela, Lolita Bosch, Sílvia Alcántara, Lluïsa Forrellad, Asha Miró, Najat el Hachmi, Antoni Vives, Lluís Foix, Teresa Muñoz… (continuarà).

1-I-2017

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s