COM ELEFANT REPUBLICÀ “EN CACHARRERÍA”

COM ELEFANT REPUBLICÀ “EN CACHARRERÍA”
Carles Camps Mundó

L’entrada de Trump a la Casa Blanca, si no fos tan tràgica pel món, es correspondria perfectament amb aquella frase castellana tan castissa i humorística que diu: como elefante en cacharrería. Mirin si s’hi correspondria, que l’entranyable paquiderm és l’emblema dels republicans nord-americans, encara que míster Trump d’entranyable, res de res. La llàstima en aquest cas és que la cacharrería siguin sers humans. Mexicans, sud-americans, àrabs, refugiats… Aquests, si depèn només del nou veí de Washington, de la presumpta llibertat dels EUA, no n’ensumaran ni l’Estàtua. El somni americà transformat en un malson mundial.

Per Trump i els seus, la resta del món és l’Altre, el Mòloc, l’Amenaça, sense adonar-se que l’autèntica amenaça pel món són l’Altre que ells encarnen amb els seus interessos depredadors i rapinyaires. No néixer igual que ells et condemna. Si no ets blanc, alt, ros i amb ulls blaus —l’estereotip en què s’ha transsubstanciat, a base de líftings i perruqueria, el nou president, encara que la seva natural vermellor de pell-roig pugui fer pensar erròniament que s’enrojola per les animalades que deixa anar quan “piula”—, i si a sobre no tens calés, passes automàticament a ser sospitós de terrorisme, l’excusa perfecta per matar a tort i a dret arreu del món. (En el cas de les dones, i només cal veure la primera dama entrant, per ser acceptables i acceptades, han de semblar pin-ups de calendari de “Playboy”, i ja saben per què fan servir els homes les pàgines de la revista.) És la incomprensió de l’imperialista, del colonialista, del capitalista, d’aquells que s’han passat anys exportant llibertat i democràcia a trets, com a ideologia d’ocupació, fins que les tan exigides a cop de míssil, per terra, mar i aire, llibertats democràtiques se’ls han girat en contra dels seus interessos globalitzadors. És a dir, d’apropiar-se del globus terraqüi. Correm, doncs, tots a l’aïllacionisme i a les prohibicions frontereres. ¡Primer els de casa! Ho ha decidit l’extrema dreta occidental. ¿Encara hi ha ingenus que es creguin que era una defensa de la democràcia allò que no ha sigut res més que el determini capitalista de carregar-se tot “mur” aranzelari que fos contrari als interessos econòmics occidentals? Fins que, com deia, se’ls ha girat en contra, amb la Rep. Pop. de la Xina al capdavant, que és ni més ni menys que el més gran “prestamista” dels EUA. (A Davos, el president xinès, Ji Xinping, s’ha convertit —ai, maoistes de la tercera edat— en el defensor del lliuremercat; podrien, doncs, fer un intercanvi: que Trump, a qui tant li agrada l’ordeno y mando, ocupi la presidència del PC xinès —allà sí que el farien passar per l’adreçador—, i que Ji passi a ser president dels EUA. Com a mínim, més sensat ho sembla.)

Europa també està patint la fatiga de la falsa exemplaritat. Els refugiats li han tallat de cop l’alè, com si tot d’una li hagués agafat un atac d’asma democràtica. Tant predicar aquí i allà un capitalisme exportador de drets humans —…“iaia”, va dir la Caputxeta, “¿per què tens aquests drets humans tan grans?”, i l’àvia, saltant del llit, li va respondre, mentre se li llançava a sobre: “¡Per explotar-te millor!”—, i així que es torcen econòmicament les coses en contra dels interessos “capitals”, ja tenim els polítics de la dreta emprovant-se les velles polaines i les corretges de la pistolera dels pares.

Fa uns anys, i potser encara ara, però ho ignoro, l’Altre eren els comunistes, i per visitar el país de l’Estàtua de la Llibertat feien omplir un formulari en què s’havia de declarar si pertanyies a cap organització marxista. En cas afirmatiu, se t’hi vetava l’entrada. Això sí, a pesar de l’experiència de la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust, no es demanava a ningú si tenia simpaties ultradretanes. Fins i tot s’hi van acollir a corre-cuita alguns nazis, sobretot si els eren útils, com Wernher von Braun, conegut com a pare de la bomba atòmica.

Si actualment als EUA i Europa, en comptes de tancar les fronteres, les obrissin per fer-ne sortir els simpatitzants/votants de l’extrema dreta, les poblacions de tots dos territoris quedarien reduïdes ben bé a la meitat. ¡Mirin si se n’hi podrien rebre, de refugiats! Però en el vocabulari de Trump i els de la seva fatxa moral —els Albiols, com aquí, han crescut massa arreu d’Europa—, tot i les sovintejades apel·lacions religioses tan cares a la dreta nord-americana, no hi consten paraules com “pietat”, “compassió”, “caritat”, “commiseració”, “comprensió”, “misericòrdia”, i encara menys les que per ells fan tuf de progressistes, com “respecte”, “tolerància”, “justícia”, “redistribució”, “igualtat”, “solidaritat”… En definitiva, “humanitat”.

31-I-2017

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s