“IN MEMORIAM”

IN MEMORIAM

A Carlo Andreucci (m. 28-I-2017),
a qui no he pogut conèixer

Nostàlgia de boscos, de camins.
De ciutats i carrers. De pluja i sol.
Nostàlgia del temps sencer que et fuig.
Una sensació d’esllavissada
al cos que t’arrossega fora teu.
Nit sense nits. Tenebra buida. Mai.
¿El càntic fosc que ve del cel? Només
tens el temps just als ulls per veure’t mort,
per veure’t allà enlloc, sense res teu.
“Si morts almenys poguéssim recordar…”
Per un instant ―el sol instant inert―,
tota la saviesa del no-res.

 

IN MEMORIAM

A Carlo Andreucci (m. 28-I-2017),
a chi non ho potuto conoscere

Nostalgia di boschi, di cammini.
Di città e vie. Di pioggia e sole.
Nostalgia del tempo intero che ti sfugge.
Una sensazione che scivola
lungo il corpo e ti trascina al di fuori di te.
Notte senza notti. Tenebre vuote. Mai.
Il cantico oscuro che arriva dal cielo? Hai solo
il tempo giusto negli occhi per vederti morto,
per vederti lí, in nessun luogo, senza niente di tuo.
“Se da morti potessimo almeno ricordare…”
Per un istante ―il solo istante inerte―,
tutta la saggezza del nulla.

Carles Camps Mundó

(El meu agraïment a Roser Carreras Torrus i Ugo di Pietro per la traducció a l’italià.)

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Textos actuals i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s