CASA NOSTRA, CASA VOSTRA

CASA NOSTRA, CASA VOSTRA

Dissabte passat, 18 de febrer, em vaig sentir satisfet, i fins un punt orgullós, de pertànyer a una societat, la catalana, que, contra els vents que bufen a Europa des de la dreta extrema i no tan extrema, i que a Espanya ja xiulen a la majoria d’institucions de l’estat, és capaç de sortir al carrer a milers per defensar els drets d’acolliment i asil. Gent de tota mena i condició, com quan hem sortit per la independència. Potser m’hi va faltar alguna referència contundent als causants de la crisi dels refugiats actual.

Orgullós, és cert, però també avergonyit de saber que, a la manifestació, s’hi havien sumat, oportunistes com pocs, aquells que, apropiant-se manipuladorament del concepte “ciutadania” per enfrontar-lo a la realitat d’un “poble” que no vol ser liquidat, s’emparen en descendents de l’antiga immigració per propalar-hi un discurs populofeixista que els amaga les raons per les quals els seus avis i pares van haver de marxar de la terra natal i venir a Catalunya, i que nega que el franquisme els utilitzés de força d’assimilació. Un discurs d’un falangisme de coll blanc, encapçalat un cop més per un Rivera, que, amb arguments falsament esquerranosos sobre la immigració explotada pels catalans —uns arguments contra l’explotació capitalista que no porten pas al seu programa—, vol ser ariet contra la llengua i la cultura catalanes per fer-les anar en doina i tornar-les residuals.

En última instància, i si això fos conjunturalment possible, tota aquesta colla que es proclamen tan catalans com el primer, encara que de la catalanitat n’avorreixen precisament allò que ha fet històricament que la “regió” tan “seva com de qui més” es digui Catalunya, el que voldrien és que els que som catalans i ho practiquem parlant i llegint en català, i desitjant que els nouvinguts s’hi sumin per continuar-ne l’existència, haguem de buscar refugi en altres estats i poder fundar aquí Castilla de Mar, si no és que ja ho és la… Comunidad Valenciana. Sí, avergonyit dels pocavergonyes que es reclamen catalans com el que més per liquidar, com va pretendre el franquisme, tot allò que ha donat i dóna nom a Catalunya.

Rajoyahu ja té el seu partit dels Colon’s per formar-hi govern si li cal a canvi de deixar-lo ampliar els “assentaments” espanyols. Nosaltres continuarem reclamant la solució dels dos estats, una reclamació que aviat serà, si no ho és ja, un altre signe d’identitat de la catalanitat. ¿Què faran els comuns sense Comuna? ¿Demanar tanda a la Comunidad de Madrid mentre se n’aguanten les ganes?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s