CARTA OBERTA A JOSEP M. RIPOLL

CARTA OBERTA A JOSEP M. RIPOLL ARRAN DE L’APARICIÓ DEL SEU LLIBRE INTERIORS I PAISATGES

Benvolgut Josep M.:

No saps prou com m’ha complagut el teu nou llibre, Interiors i paisatges (Zona blanca, 12. Papers de Versàlia). Tot ell és ple d’elegància poètica i de subtilíssima bellesa, dos atributs, elegància i bellesa, tràgicament bandejats per bona part de la poesia que trobem a les “pires” de novetats de les llibreries. A més a més, els teus poemes són plens d’una intuïció filosòfica que potser passarà desapercebuda al consumidor, però que no pot pas deixar indiferent el lector.

Hi expresses d’una manera ben afortunada l’estupor, el desconcert, i la sàvia acceptació, d’haver arribat a l’edat de la “intempèrie”, per fer servir el terme vinyolià; aquella edat que t’aboca a fer front als anys en què la vida juga la partida definitiva a vida o mort, aquella partida que saps que, la juguis com la juguis, només et portarà a perdre. Però aquest és el repte, saber conviure  —com viure— amb la pèrdua, amb la fugacitat, amb la decadència. Amb els teus vius i amb els teus morts. Pactar-hi i fer-ne vida. L’edat en què l’amor resistent esdevé tendresa.

És el tomb que experimenta a partir d’uns certs anys el nostre cervell i que el fa passar de la immortalitat a la caducitat, al temps de descompte. De l’ànima immortal de la joventut només ens en queda salvar l’ànim de sobreviure’ns dia a dia, amb l’acceptació del que som i amb l’oblit del que podríem haver sigut. Sí, l’ànim per suportar-nos en el nostre mer instint de vida i fer-lo vivible, com descrius tan bé a “Des del jardí”, on ja no som res més que uns déus mortals.

Molts no són capaços d’assumir aquest traspàs de la immortalitat a la precarietat i malden per conservar-se joves fent aquí i allà ridículs pactes fàustics amb el Mefistòfil de torn i en les condicions que siguin. Patètics fruits caiguts que volen fer veure que encara reben saba de l’arbre.

[…]
Renéixer.
No per ser un altre.
Per ser un mateix.

Tu has emprès el camí de la dignitat de la maduració i les seves conseqüències, i ho demostres amb la teva mirada solidària amb la dura condició humana. Exemplar en aquest sentit la teva “Suite del dolor i el jardí”, encapçalada per una citació de l’impressionant De profundis, d’Oscar Wilde.

Puc afirmar sense cap recança que llegint els teus poemes he tingut instants de felicitat lectora, amb versos i imatges aquí i allà com: “…i no han estat tocats mai / per la gràcia de l’abisme.”, “La tarda d’estiu encén tots els buits.”, “Tot el que es veu és silenci.”, “…l’aigua despullada.”, etc. Un llibre, aquest Interiors i paisatges, excel·lent en el qual excel·leixen les set suites que conté, de les quals vull destacar per la seva radicalitat expressiva la titulada “Miracle”, dedicada a una peça de l’escultor contemporani italià Marino Marini.

I

Serè, el genet
domina el cavall:
són u.

[…]

V

Genet estès sobre cavall jacent:
un únic cos.

Miracle
d’unitat de la pedra.

Poemes per ser llegits sense ànsies ni ambicions i aprendre-hi la lliçó de la seva maduresa moral. Enmig de tanta poesia com “sagarreja” en busca de l’aplaudiment fàcil, una poesia en alt relleu, la teva, que reivindica l’esforç intel·lectual d’aquells noms de la nostra literatura que ens van saber treure del sot del provincianisme, en el qual amb disfresses de “modernor” ens estan tornant a enterrar.

Malauradament, entre nosaltres, els escriptors ja no volen ser intel·lectualment influents. Simplement ho volen ser mercantilment, i obliden que, enmig de l’hipermercat global de la cultura, són precisament les cultures assetjades com la nostra, potser per la seva mateixa falta de competitivitat mundial, les úniques encara capaces de preservar els valors morals que ens permeten dir-nos humans. En defensa pròpia.

Gràcies, Josep M., pels teus poemes.

1-V-2017

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s