EN ALTA MAR…

Al poeta alguerès Guido Sari,
i en ell a tots els poetes catalans de l’Alguer

En alta mar, només la claustrofòbica
circumferència de l’horitzó.
T’ho miris com t’ho miris, n’ets el centre.
El setge d’aigua que la terra trenca:
la irrupció de la vida en el jo.
Un buf de vida al cadàver del Ser.
Tots aquests anys d’aprendre a ser no-res,
com ja ho vas ser fa els anys que tens, i amb tot
tants i tants dies irrenunciables,
que la renúncia mortal ens pren.
Uns llavis morts, taques de veu resseca.

(Del meu llibre inèdit Desig de veu, 2016-17)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Textos actuals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s