VIATGE, ¿FETITXISME O CONEIXEMENT?

VIATGE, ¿FETITXISME O CONEIXEMENT?

Juny del 2017. Visitem Atenes. No hi havíem estat mai. Aquesta Atenes moderna, arruïnada econòmicament pels que se’n proclamen hereus culturals i polítics, que conserva amb penes i treballs (pocs) les restes de l’Atenes de Pericles (s. –V). Els déus hel·lènics, uns autèntics energúmens. La filosofia grega: presocràtics i postsocràtics. La mort de Sòcrates i la manipulació platònica del seu llegat moral. La República. L’Acadèmia. Aristòtil. La democràcia atenenca. L’origen intel·lectual i polític d’Occident. Però, ¿quantes morts va costar l’Acròpoli? ¿Quants esclaus i no esclaus hi van deixar la pell tallant, fent rodolar i elevant els tambors de les columnes del Partenon? Si ja costa pujar-hi lleuger d’equipatge per visitar-la, fins al punt que voldríem tenir “peus alígers” que ens hi elevessin sense esforç, ¿com ens imaginem que devia ser traginar-hi els blocs de marbre muntanya amunt i a cop de múscul mal nodrit? Això també és en l’origen d’Occident: l’explotació. Mentre els herois, protegits pels déus, acomplien inútils gestes fabuloses, centenars de Sísifs, deixats de la mà de déu, feien pujar la seva pedra fins al cim per tornar-ne a baixar i fer-ne pujar una altra. Fins a l’extenuació. La mà d’obra esclava era barata. La repetició de la feina els devia fer pensar que la pedra sempre era la mateixa. La deshumanització del treball mecànic en nom de la divinització del producte. ¡Amb quina enveja que devien pensar en el mite d’Amfíon i el seu do de moure a toc de lira les pedres amb què ell i el seu germà Zetos, aquest com ells mateixos, van aixecar la muralla de Tebes! ¿O és que ens pensem, turistes de les grandeses, que fins les cariàtides van brotar de terra com una massís de flors silvestres? Insensibles al dolor per mor de la bellesa, fem com si tots els monuments ja fossin allà des d’abans del primer ser humà. Com a màxim en recordem el Fídies de torn. Els límits de la democràcia: el valor atorgat als símbols del poder i la indiferència pel sofriment dels que no van deixar petja. ¡Atenes n’era plena! Com ara. Només una societat que posi no pas l’Home, una abstracció, sinó l’home més humil en el centre del seu pensament i de la seva acció es mereixerà l’atribut d’humanística. Sí, la gent més humil… La gent més desafavorida. Els exiliats sense moure’s del propi país mentre l’exili d’arreu del món espera a les fronteres. La gent que no compta per l’Europa benestant. UE. La “troika”. ¡Atenes n’és plena! Com aleshores. No. ¡Que cap viatge sigui una abstracció! No pas fetitxisme, sinó coneixement. La terra que trepitgem és “sagrada” per la sang vessada pels milers i milions de sofrents anònims que guarda i no pas pels déus. Som hereus d’un sofriment secular.

7-VI-2017

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles culturals i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a VIATGE, ¿FETITXISME O CONEIXEMENT?

  1. Insensibles al dolor per mor de la bellesa. Boníssim. I tot l’article!

  2. Gràcies, Mercè. Crec que tot monument no ha de ser motiu d’adoració, sinó punt de partida de reconstrucció de les condicions de vida que ens han precedit i que ens han fet com som.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s