UN D’EN JAIMITO

UN D’EN JAIMITO

Llegeixo en un diari català una entrevista al “ministre” d’Empresa, Cultura i Innovació —oxímoron d’oxímorons— del govern de la “presidenta” Colau, a qui la Cultura catalana amb majúscula, a jutjar per les declaracions del seu “lloctinent”, no deu interessar un borrall. El tal “ministre”, de nom Jaume i cognom Collboni, ens diu que des de l’alcaldia de la capital catalana es fomentarà la cultura popular, que segons ell ens fa “imbatibles”. ¿Qui l’hi podria discutir? En qüestió de sardanes o de castellers som tan imbatibles com Madrid amb al xotis o Andalusia amb el flamenc. “Eminència, que ets una eminència”, amic Collboni. Hi havia un acudit d’en Jaimito en què la professora li preguntava: “Jaimito, Méjico es máximo productor mundial de…” I ell responia: “Deeee… mejicanos.” Doncs, si fa no fa, com el nostre entranyable Jaumet.

Amb tot, l’home ja deu veure que el que acaba de dir és una bestiesa supina i aleshores s’empatolla que les sardanes, els gegants i capgrossos i els castellers cohesionen el poble català, sobretot els castellers, que se les tenen cada dos per tres i amb un grau de competitivitat més empresarial que cultural. Però, calla, que potser es referia a la Feria de Abril, a recuperar les “corridas” i a subvencionar la processó de Setmana Santa dels “legionarios”. Déu vulgui que no. Sigui com sigui, la visió de la cultura catalana del senyor Collboni no deu anar gaire més enllà de la de l’“Heroi de Montejurra”, que parlava de “regionalismo bien entendido”. Sí, en Collboni deu ser un bon admirador del senyor Iceta, que s’estima més veure Goldfinger que no pas saber de què van les “clavegueres” de l’estat contra Catalunya, aquest estat que, amb Supersánchez al capdavant, els del PSC-PSOE transformaran en federal. Com allò dels Coros y Danzas de la Sección Femenina de Falange. El que no se sap ben bé és si també federaran les clavegueres.

Doncs sí, el nostre Jaimito particular, com si fos un acudit dels seus, ens ve a dir que l’Ajuntament barceloní, que no aposta pel referèndum, apostarà pels esbarts dansaires, per les puntes de boixets, per les caramelles i, si arriba el cas, per les colles de bastoners… de la Guàrdia Civil, això de cara a l’1-O. Miri, amic Collboni, hi ha una “festa popular” que se celebra en democràcia que es diu “El Pas per les Urnes”. ¿O aquesta no li agrada i s’estima més la dansa nupcial de l’abegot Iceta al voltant de “Pedro, mantente firme, ¡líbranos del PP i de Rajoy!” Potser l’aversió a la democràcia li ve del trauma que va passar per haver organitzat presumptament immigrants sense feina perquè el votessin en les primàries obertes que van celebrar els socialistes per escollir candidat del PSC a l’alcaldia de la ciutat. Per cert, i de la Cultura catalana en majúscula, ¿què me’n diu? Ah, res de res, que per majúscula ja tenim l’espanyola. Com sempre ha fet el feixisme, sigui com a franquisme o com a PP i C’s, ara el govern municipal dels comuns, en aliança amb el PSC, ens vol reduir a cultura antropològica, és a dir, residual.

Això sí, el govern de la Generalitat, a l’hora de la veritat, també posa com a conseller del ram cultural un folklorista.

¡Pobra Cultura catalana, amb polítics així no ens calen enemics!

24-VII-2017

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s