“MEMÒRIA DE LA INQUIETUD”

Memòria de la inquietud (cliqueu) Portada i contraportada

“Memòria…” Sam Abrams (cliqueu veure crítica)

 

NOTA DE L’AUTOR

D’uns anys ençà, en paral·lel a la meva activitat com a po­eta, he anat aplegant —com a complement reflexiu o com a excrescència poètica— una sèrie d’anotacions que van des de l’aforisme més breu fins a la reflexió més o menys filosòfica, passant per l’anotació lírica o el comentari político-social, sobretot arran de la­ crisi que ens estan fent viure els interessos transnacionals, tan ben servits pels governs «nacionals».

De bon com ençament, moltes de les anotacions naixien d’idees en principi poètiques que no trobaven l’adequada formalització poemàtica, però que per mi tenien prou entitat reflexiva per conservar-les. Tot i que la poesia de la modernitat ha acceptat en molts moments l’expressió aforística com a poema, des de fa uns anys sóc del parer que la poesia necessita un cert ressò poètico-retòric que la connecti amb la tradició. A poc a poc, doncs, la distinció poema/reflexió s’ha accentuat, encara que, per la mena de poesia que faig, hi continua havent una certa osmosi, fins al punt que algunes anotacions les po­   dria haver posat perfectament en vers, i suposo que també al revés. Allò de les gradacions, de la gamma dels grisos. Com deia, tota aquesta mena de pensaments abracen els interessos més diversos, amb el predomini de la poesia i el llenguatge i de les qüestions filosòfico-socials, i em permeten oferir com una mena d’hinterland de la meva poesia que crec que s’ha de tenir en compte per interpretar-la.

Començades a la dècada dels 80, el 2011 vaig aplegar les anotacions d’aquesta mena escrites a partir de la dècada dels 90 i fins al 2010 —ordenades en diversos apartats generals i per ordre d’aparició en el temps— en un volum titulat La figuració del(s) sentit(s), un títol que, si mai és el cas, hauria d’acollir tota la meva obra “anotadora”, també aquesta Memòria de la  inquietud que el lector té ara a les mans.

C. C. M.

Aclariment: Al llibre, segurament hi haurà algunes altres equivocacions, però vull deixar constància d’una de la qual només jo sóc culpable per haver-me refiat de la memòria i no haver-ho comprovat. Atribueixo allò de l’àngel “fieramente humano” a Cernuda, quan, en realitat, és de Blas de Otero. Us en demano disculpes.
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s