LÍMITS O LIMITACIONS DE LA DEMOCRÀCIA A EUROPA

 

LÍMITS O LIMITACIONS DE LA DEMOCRÀCIA A EUROPA

1

Els marxistes sempre van considerar que les anomenades democràcies burgeses, és a dir, les democràcies sota el jou del capitalisme, no eren sinó formals. Sí, “democràcies formals”, en deien, en el sentit que potser sí que respectaven unes certes “formalitats” democràtiques liberals, però que, en realitat, estaven sota el poder de les oligarquies corresponents a les diverses etapes del seu cicle històric. Ara, els liberals que tant ho discutien o s’han passat a l’extrema dreta, que aprofita aquestes “formes” per assaltar el poder en nom dels poders més obscurs, o simplement han de reconèixer que la “democràcia formal”, a sobre, s’ha tornat d’allò més informal. A l’actual oligarquia mundial, l’engavanyen les “formalitats” i se les passa simplement per la “ingle” política de torn, s’anomeni aquesta Rajoy, Putin, Trump, Erdogan, Orban o com es vulgui, personatges fàcilment corruptibles que corren a complaure’n totes les exigències.

 

2

Puigdemont a Copenhaguen: “No ens rendirem davant l’autoritarisme.” El TS espanyol no gosa demanar-ne l’ordre europea de detenció i extradició. En aquests moments, la lluita per les llibertats de Catalunya està explorant i posant a prova els límits democràtics de les anomenades democràcies europees. (Els límits democràtics s’han de poder ampliar sempre.) La lluita de l’independentisme català depassa clarament l’àmbit merament “espanyol” i, segons cap on vagi l’europeisme, pot ser l’espurna de la llibertat real. Per això, tot autèntic demòcrata a Espanya i a Europa, aquell que no vol estar sotmès als interessos purs i durs del capital, l’hauria de fer seva. Hi ha en joc o bé el triomf dels pobles, la seva història, la seva cultura i la seva llengua, sobre els estats —el magnífic arxipèlag europeu, el mosaic de cultures i parles—, o bé, però per mal, la implantació un cop més del feixisme sense contemplacions, com s’està dirimint a Espanya i en altres llocs del Vell Continent, un feixisme ara de moment només latent que els intel·lectuals orgànico-putrefactes volen fer passar per cosmopolitisme, si són de dretes, o per internacionalisme, si s’autoconsideren d’esquerres; en definitiva, la visió ultraimperialista del món com a conseqüència d’una idea errònia, corrupta i no lliure d’Europa. Al començament en deien l’Europa del Carbó i de l’Acer: d’aquí ens pervé l’Europa amb la consciència cegada pel sutge i blindada contra la pobresa i la immigració. L’Europa dels Mercaders, que sempre han acudit al feixisme quan han vist els seus ingressos i els seus privilegis qüestionats.

 

3

La defensa de la llibertat per la fragmentació, que impossibilita la creació d’imperiosos macroestats unificadors i unitaristes a costa de la liquidació de les diferències per part del més fort. Del més bestial. El necessari arxipèlag que defensa possibilitats i idees enfront del pensament únic, perquè el pensament només pot ser temporal i doncs parcial. A la unitat li correspon la fixedat del dogma. Si la Unitat es pogués veure a si mateixa en parts, descobriria la llibertat.

20 i 22-I-2018

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s