8 DE MARÇ

8 DE MARÇ

Que ningú s’equivoqui, el vaitot feminista no és un escac i mat als homes, sinó a tot un model social històricament capitanejat per “mascles alfa”, per “guerrers” que busquen descans en la submissió femenina, en tots els àmbits i en tots els nivells: del poder oligàrquic al nucli familiar, passant per tot l’escalafó polític i professional. Una càrrega en profunditat contra les formes de producció i de relació capitalistes i la seva jerarquització prepotent de la divisió del treball, en aquest cas pel gènere. Perquè la revolució feminista és la de la solidaritat no pas retòrica, sinó en acte: la de la instauració de la cura en la centralitat social; en definitiva, la compartició de la menyspreada pel sistema responsabilitat cap a l’altre/a.

No són pas les dones les que s’han d’incorporar a un model masclista de relacions com és el capitalista, no es tracta pas de substituir “malparits” per “malparides”; no es tracta de “quotes” de poder. Es tracta d’un canvi radical de les formes de producció, i són els homes els que s’han d’alliberar de la violència de l’individualisme i del darwinisme social, del qual són víctimes sovint sense adonar-se’n, i fer-se seu el model solidari, participatiu, de ser individu en l’altre/a a partir de la resolució de les necessitats compartibles: comprendre d’una vegada per sempre que l’única cohesió social real i possible és la de l’assumpció integral de la cura d’anada i tornada, sense gèneres, amb unes polítiques i un model econòmic abocats a acomplir el feliç humanisme de la igualtat. No pas pietat ni compassió ni misericòrdia ni caritat, que impliquen fort i dèbil. El que necessitem és una autèntica i solidària inundació de tendresa.

Però no vull acabar aquestes breus ratlles sobre la necessària revolució antropològica de la condició humana que ens ve de les dones sense referir-me a un poemari, precisament d’una dona, que acaba de publicar Llibres del Segle de Girona, perquè em sembla que en el món de la literatura catalana pot ser un referent del poetitzar d’una veu femenina. Es titula Les harmonies fràgils, un títol que podria exemplificar la densitat de la lluita de qui pel sol fet de ser dona ha de refer equilibris constantment contra la destrucció de l’harmonia perpetrada per un món ple d’ambicions mascles.

D’amor inconcret perdem la nuesa
darrere les harmonies fràgils.

Sí, refer. Això fan en tots els àmbits les dones que no volen ser el simple substitut d’un home. L’autora, Montserrat Garcia Ribas, amb una veu que és com un murmuri, va desgranant i alhora enfilant al llarg d’un bell conjunt de poemes brevíssims tots els dubtes, totes les incerteses humanes del desig, del record, del misteri amagat en la sorpresa de les mateixes paraules d’amor i mort, i amb els seus silencis ens ofereix l’oportunitat d’intercalar-hi els nostres silencis dubitatius, sense voler-nos imposar res, lluny de tota fal·locràcia poètica. Podríem dir, doncs, llegint aquestes essencials “harmonies fràgils”, que la retòrica no és res més que la testosterona de la poesia.

La devoció sosté un estremiment pausat
com una arcàdia feble.

“Harmonies fràgils”, “arcàdia feble”… Sempre la “cura” contra la destrucció sistèmica, sempre l’ecologia de la paraula. Sempre la voluntat de restitució de la paraula desgastada. Montserrat Garcia Ribas és de l’estirp de Montserrat Rodés, de Teresa Pascual, de Rosa Font…, però també d’homes com Antoni Clapés o Víctor Sunyol, o del mateix editor i epiloguista del llibre de què parlo, Roger Costa-Pau, que ens diu: “La poesia que escriu Montserrat Garcia Ribas l’escriu des del despullament i amb la paraula descarnada i plena de semences.” Poetes del silenci que molts voldrien silenciats/des, perquè el seu silenci és massa acusador dels abusos verbals i no verbals en tots els àmbits. Explicava Ungaretti que sovint escrivia per dir que callava, perquè saber callar, hi afegeixo, és la condició necessària per escoltar l’altre, per sentir-lo, per dialogar-hi.

La nuesa clou l’arbitri i la sospita.

Valgui tot plegat com a examen de consciència.

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s