“POUR UN TOMBEAU DE MÀRIUS”

POUR UN TOMBEAU DE MÀRIUS

Objectiu acomplert.

Potser l’últim dels grans poetes de la generació anterior a la guerra civil, Màrius Sampere, ha mort sense el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, tot i que, a la vista dels oblits, del fer tard i dels vetos, no tenir-lo acabarà sent l’autèntic honor. (¡Ah, que ja tenia, em diuen, la “pedrea” de la Creu de Sant Jordi!)

Felicitats Òmnium, felicitats gestors culturals d’aquest país perseguit per l’Estat, encara que sovint sembla que també per nosaltres mateixos; és trist dir-ho, però per destruir la cultura de l’excel·lència en el camp que sigui no ens feia cap falta el 155. En tenim prou a sumar-nos sense resistència moral a la cultura de mercat (que és tot el contrari de la “cuina de mercat”).

Repassin els últims escriptors “honorables”. ¿De veritat que Màrius no se’l mereixia? ¿O potser els Linnés casolans el trobaven inclassificable i no sabien com entatxonar-lo en les seves categories taxonòmiques?

Ai, Màrius, no sé pas si vindré al teu funeral, i si ho faig em posaré a l’última fila perquè els assistents em tapin la primera, on ben segur que seuran els buròcrates culturals que només assisteixen als actes on ells poden brillar i sortir a la foto. La mort d’un gran home com tu, Màrius, un hors categorie com tu, els és una ocasió perfecta.

Fes com sempre vas fer, riu-te’n. Tot tu i la teva obra éreu, sou, un humaníssim crit de llibertat com mai cap poder pot acceptar, perquè no fa sinó qüestionar-ne, amb la seva irreverència, amb la seva difícil irreverència de forma i fons que tan pocs són capaços d’aconseguir, amb el seu dir de veritat les veritats més íntimes i humanes, qualsevol intent fal·laç d’hegemonia del discurs.

Benvolgut i admirat Màrius, ens has deixat ben sols enmig d’aquesta Esfera insomne, per on campen pertot la galopant mediocritat i la seva amiga enveja.

Sisplau, no descansis en pau, Màrius. Des de la mort commou-nos, convuls, tant com ho has fet des de la vida.

26-V-2018

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s