RES DE NOU A LA REPÚBLICA

RES DE NOU A LA REPÚBLICA

Aquest 12 de juny hi havia un acte a parer meu prou important per fer com a mínim dels mínims un ple fins a la bandera a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, un acte que hauria d’haver reunit almenys el bo i millor dels escriptors catalans, com una veritable celebració de la poesia. El poeta Lluís Solà hi llegia una selecció dels poemes aplegats a la seva Poesia completa (Edicions de 1984), un llibre que només es pot qualificar d’autèntic esdeveniment de la poesia catalana, perquè no en va Solà és potser el poeta viu més important de la nostra literatura, sobretot després de la mort fa poc de Màrius Sampere.

Una lectura amb interessantíssimes reflexions sobre país, llengua i cultura com a presentació o conclusió de cadascun dels poemes llegits, addendes que no eren sinó una mostra de la bondat intel·lectual de la prosa filosòfica del poeta recollida al seu llibre Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016) (Edicions de 1984), una lliçó d’humanisme d’alta volada, perquè Solà encara forma part d’una cultura que s’importa a si mateixa, no pas per efímera vanitat, sinó perquè se sap necessària, imprescindible, encara que tants polítics i no polítics en prescindeixin, en qualsevol construcció de la polis. Només cal adonar-se per demostrar-ho de tots els esforços que es fan per destruir-la.

Doncs bé, la Sala Bohigas, amb una capacitat per unes cent cinquanta persones, estava mig buida. Sí, les butaques buides superaven les ocupades. Aquell Onze de Setembre tan massiu a la Meridiana, mentre érem allà per demanar la llibertat com a poble que no vol renunciar a les senyes d’identitat que fan que Catalunya es digui Catalunya i no pas Castella, comentàvem que si cadascú dels que ens havíem reunit en aquella diada es comprés un llibre en català al mes —dotze a l’any— la nostra cultura seria imparable.

Torno de la Meridiana cap al carrer Canuda. Una bona passejada. Mentre Lluís Solà llegia amb la seva coneguda i reconeguda expressivitat, el bar i la terrassa enjardinada de l’Ateneu Barcelonès, institució “cultural” que, com vaig poder comprovar, serveix de poc més que d’escenari de batalletes electorals entre anciens et modernes, eren una festa. Segons em van comentar, feina tenies per trobar-hi una cadira buida.

La República també és anar a sentir els grans autors de la nostra llengua. Només alimentant el tronc cultural format per les figures canòniques del ram que sigui, sense enveges ni misèries, aixecarem la més autèntica i necessària “estructura d’estat” com és la Cultura. ¿O volem una República anèmica? Perquè en això sí que coincidiríem amb SCC.

13-VI-2018

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles literaris i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a RES DE NOU A LA REPÚBLICA

  1. Teresa Costa-Gramunt ha dit:

    Ah, estimat amic: la nostra societat, fins i tot la que es creu i es té per “il·lustrada”, poc llegeix i poc s’interessa per aquelles lletres que el farien créixer com a persona… No hi podem fer gaire, però, ja que cultivar-se és una decisió personal i, ja prou que ho veiem, minoritària. Potser sempre ha estat així. Però fa mal constatar-ho.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s