APUNT SOBRE LA LLIBERTAT

APUNT SOBRE LA LLIBERTAT

La qüestió tan debatuda de la llibertat, amb explicacions sovint tan exaltades, tan fora d’osques, que per irracionals ja van bé al poder de torn, no és res més en origen que reacció instintiva contra la subjecció. Qualsevol “ens” desprès de la matèria, aparentment autònom per la seva capacitat de desplaçament, una mobilitat que forma part de les seves possibilitats de subsistència i, doncs, de supervivència, quan se’n veu limitat, reacciona contra l’obstacle que li és impediment –lligadura, gàbia, parany–. És a dir, el moviment reacciona contra allò que el paralitza. (Fins i tot ho fa el moviment no orgànic: allau, riu, vent.) El que passa és que l’animal no sap que lluita per alliberar-se (el cavall de Rilke a l’estepa russa). Per refermar aquesta idea, tinguem ben present que la condemna a presó, que consisteix precisament a impedir el lliure desplaçament del reu, la qualifiquem de privació de la llibertat, com si recollíssim el sentit primari del terme.

Quan d’aquesta privació de la mobilitat se’n té consciència, com és el cas únic de l’animal humà, comença la incipient història del sentiment i la idea de llibertat, que aleshores passa de ser mer instint a constructe social –polític, filosòfic, ideològic–, el qual acaba derivant en les diverses coercions i limitacions en nom de les diverses “escoles” de la llibertat que coneixem. (En el cas extrem, la insolidària i aristocratoide noció de llibertat d’aquell orat anomenat Zaratustra, quan, en realitat, si algun potencial de llibertat real hi havia aleshores, era precisament en la “massa” menyspreada pels alienats d’individualisme com Nietzsche.)

Un constructe, el de la llibertat, que, precisament perquè és social i no tan sols individual, queda exposat a l’abús i la tergiversació del poder. Lenin es preguntava en aquest sentit sobre l’ús i el sentit de la llibertat amb una pregunta rotunda: ¿per a què? La millor pregunta que s’ha fet mai la filosofia sobre això de la llibertat. La resta d’interrogacions sobre l’assumpte, per regla general (deixo de banda les que, subreptícies, hi apel·len per restringir-la més i millor), fan bonic posades emfàticament sobre paper, i ens entretenen una estona com a literatura filosòfica més o menys fantasiosa que no té gaire en compte les condicions reals, objectives, de la tan airejada llibertat. En canvi, sí que val la pena preguntar-se, per exemple, en el sentit leninista, si l’apropiació de terres per fer-ne propietat privada era i és un triomf de la llibertat individual, com sostenen liberals, neoliberals i feixistes. ¿O potser la propietat comunal la defensava millor, al defensar la propietat col·lectiva que havia de tenir en compte la llibertat dels altres, també dels febles? Perquè la llibertat ¿ha d’estar més enllà del Bé i del Mal o per ser de debò llibertat, humana llibertat, s’ha d’emparar en alguna construcció ètica, com un pacte entre iguals? ¿La llibertat, si no és igualitària, és llibertat? I així podríem continuar i seria la cançó de l’enfadós, aquella que ens explica perfectament totes les coses fetes en nom de la llibertat, i acceptades com a llibertat, que massa sovint, amb la seva abstracció, hi han anat i hi van en contra.

Però tornem a la llibertat instintiva, primordial, sense construccions ideològiques. Si mirem l’animal domèstic, veurem que accepta la subjecció, la domesticitat, a canvi de tenir garantida la subsistència: aixopluc i menjar. Exactament com fan les classes mitjanes d’arreu del món. Els animals domèstics del poder político-econòmic. Només s’ha de saber si són gossos o lloros. Per desgràcia, tot l’afany al món és en general, i massa vegades disfressat de reivindicació, per renunciar a la llibertat a canvi de tenir assegurat el “plat de llenties”. (Els sindicats, abans de classe, actualment són mestres en això que dic.) La manipulació de la “necessitat”, aquesta necessitat que és fonament i base de qualsevol idea i pretensió humana, també de la llibertat, obliga les persones a humiliar-se. En una economia de Mercat, la llibertat, si n’hi voleu dir així, també és mercaderia. Privilegi. Falsificació. No aconsegueix ser vivència, sinó tan sols consum. (Observeu com les classes mitjanes, estabulades a les grans superfícies comercials, són munyides pel sistema com si fossin bestiar oví o cabrum.)

L’autèntica llibertat, la consciència humana de llibertat, demana la igualtat prèvia pel que fa a les necessitats. La llibertat ha de ser anhel carregat de raons més que no pas passió irracional. És necessari no confondre-la amb la urgència del desig, que de vegades reporta greus conseqüències a la llibertat dels altres. O tots som lliures alhora o no ho és ningú: els uns, els pocs, per abús de posició dominant; els altres, els molts, per sotmetiment. La llibertat no pot menysprear com a coerció la socialització. La llibertat o és col·lectiva o no és. O la llibertat reconeix l’altre com a límit i la societat com a beneficiària o només podem parlar d’un asocial “fer el que em doni la gana” que ens retrotrau al mer instint, amb les poc agradoses conseqüències visibles arreu on anem i amb seqüeles sovint de violència. Selecció natural. El paroxisme de la llibertat.

No sé si de tot això podríem concloure que, a pesar de tantes afirmacions de llibertat individual com s’han donat al món, només, i posant-ho entre tots els interrogants possibles, l’home primitiu va ser lliure. A partir d’una mínima organització social de subsistència, el poderós de torn ja va impedir la llibertat dels altres i, en definitiva, la pròpia: d’aquí tots els mites i religions, estructures justificadores del poder. Sense anar més lluny, la mateixa tragèdia clàssica n’està plena, d’exemples contra la llibertat.

(Si la consciència hagués sorgit de la vegetació, segurament la llibertat seria immòbil.)

agost 2018

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a APUNT SOBRE LA LLIBERTAT

  1. Teresa Costa-Gramunt ha dit:

    Lúcida reflexió sobre la llibertat. Que forma part del nostre instint bàsic, en primera instància i també en segona instància o cultural: necessitem la llibertat per a créixer, evolucionar en les nostres potencialitats o talents.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s