“La casa dels cors trencats” i el 28 d’abril

LA CASA DELS CORS TRENCATS I EL 28 D’ABRIL

Llegint La casa dels cors trencats, de Bernard Shaw, trobo això que diu el personatge anomenat Capità Shotover: “¿Doncs què hem de fer? ¿Consentir que ens facin viure eternament en el fang aquesta colla de porcs per qui l’univers no és res més que una màquina per engreixar-se i perquè els brilli el pèl?”

Ara que tenim les eleccions del 28 d’abril a tocar, al llegir-ho, he pensat de seguida en els polítics espanyols i en la gentussa S.A. que es mou en la baixesa moral dels alts (sic) negocis i que, emparada en els moviments especulatius de l’anomenat Íbex 35, venuts fal·laçment com a ineluctables, dicta a la classe política, que es deixa utilitzar sense ni fer veure que hi oposa resistència, la política que beneficia els seus interessos, encara que sigui a costa de la democràcia, com estem veient no sense dolor i espant.

Però tornem a La casa dels cors trencats. Almenys en l’edició que en tinc, la peça teatral va precedida per un interessantíssim pròleg del mateix Shaw, titulat “La casa dels cors trencats i Horseback Hall”, un al·legat marcadament pacifista i molt crític amb les classes benestants i teòricament il·lustrades angleses per la seva actitud aparentment ambigua o indiferent durant la Gran Guerra. En cito un petit passatge: “Si l’home no aprèn una lliçó fins que no la veu escrita amb sang, ¿per què, si el que realment necessita és sang, no n’agafa de la seva pròpia?” Evidentment, el que n’acabo de dir, no n’esgota ni de bon tros el significat, perquè és un text riquíssim d’incitacions a la reflexió.

En recomano la lectura, tant del pròleg com de l’obra en si, perquè la veritat és que no em cansaré mai mentre visqui d’animar a la lectura d’un text teatral abans de cometre, la majoria de vegades, l’error d’anar-ne a veure la posada en escena. O de veure’l en pel·lícula, quan s’ha comès l’atreviment, generalment saldat en esguerro, de portar-lo a la pantalla. La meravella de llegir els clàssics, de llegir Shakespeare, Ibsen, Txèkhov, Williams… En aquest cas Shaw. ¡El nostre cervell com a gran escenari de la nostra pròpia representació mental! El teatre, si és bon teatre —és a dir, un text valuós tant pel que fa als diàlegs com a les didascàlies—, és sobretot literatura, massa sovint traïda per directors, escenògrafs i actors. Amb perdó. Precisament, sense intermediaris, és quan es descobreix la vàlua real dels diàlegs.

Tornant a diumenge: “¿Doncs què hem de fer? ¿Consentir que ens facin viure eternament en el fang aquesta colla de porcs per qui l’univers no és res més que una màquina per engreixar-se i perquè els brilli el pèl?”

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s