LACAIS DEL VERITABLE COP D’ESTAT

LACAIS DEL VERITABLE COP D’ESTAT

En resposta al president de Mèxic, el progressista Andrés Manuel López Obrador, que va dir que Espanya hauria de demanar perdó per les seves matances colonials, Pablo Casado, actual líder del PP, va afirmar —això sí, fent servir eufemismes com ara “empresa cristianitzadora”— que portar la mort, la malaltia i l’explotació colonial a Amèrica, conseqüències reals de la colonització espanyola, va ser una gran epopeia civilitzadora. Amb aquest rentat de cervell de què han estat objecte ell i els seus, ben evident cada cop que obren la boca, ¿com gosen parlar d’adoctrinament a les escoles catalanes? És molt trist viure sota un Estat que permet, o que més aviat fomenta a través de tots els seus mitjans, que puguin arribar al poder analfabets funcionals, assessorats, pel que es veu i se sent, per mentiders cínics i manipuladors.

Per la seva banda, bé seva, però disputada/compartida amb en Casado i l’Abascal (Abascal, ¡qué bonita serenata! / Abascal, Abascal, que me estás dando la lata), Inés Arrimadas i Alberto Rivera parlen amb desimboltura, amb rabiüda i enrabiada desimboltura, de cop d’estat per referir-se a l’1-O i a la voluntat d’independència dels catalans, en una demostració d’una mala fe que vol ignorar, i doncs escamoteja, què és realment un cop d’estat i qui el pot donar, que no és pas cap govern autonòmic, sinó els mateixos poders centrals de l’Estat, que per això es diu precisament cop d’estat. Si tant els amoïnen els cops d’estat, ¿per què no exigeixen al Congrés dels Diputats i a la justícia espanyola (aquest secular oxímoron) que aclareixin fins a les últimes conseqüències la responsabilitat real (sí, en castellà) i última, dintre de l’Estat, del cop d’estat del 23-F del 1981. La Transició només ha servit per deixar-ho tot a mitges i, en conseqüència, impedir la democratització efectiva d’Espanya. Un altra cosa són els cops a l’estat, necessaris, perquè, si no, les constitucions, per democràtiques que siguin, acaben sent organismes morts. O potser seria més adequat dir-ne xocs a l’Estat que li tornin a fer bategar el cor social. Les constitucions autènticament democràtiques són cossos vius només si admeten el conflicte, els cops (o xocs) a l’estat, en la lluita per l’ampliació de drets i per la restricció de privilegis.

Immobilitzar la llei, fer de l’Estat de Dret un estat de ¡no hi ha dret!, com estem veient a Espanya amb els drets més elementals, això sí que és un cop d’estat en tota regla contra la democràcia, un cop a càmera lenta perpetrat dia a dia per les més altes institucions espanyoles en benefici de les castes dominants, a qui els polítics anomenats serveixen com ben peixats lacais.

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles sociopolítics. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s