El que ara diré, potser d’entrada semblarà una beneiteria, però penso sincerament que l’independentisme hauria de practicar la gerontocràcia política.
Tots els càrrecs subjectes a la possibilitat de ser acusats de sedició, de rebel·lió o de qualsevol invent jurídic de la justícia retrofeixista espanyola haurien de ser ocupats per gent amb el cap clar, això sí, però d’una edat provecta que en dificultés, arribat el cas, la pena de presó o que fes inútil una condemna gaire llarga.
Potser sí que sembla una broma, però cada cop que l’estat demofeixista espanyol volgués impedir jurídicament la independència es trobaria amb uns acusats inútilment condemnables i amb uns substituts que “ho tornarien a fer” sense gaire preocupació per les penes que els poguessin imposar. Seria, a més a més, posar en primera línia política del país aquells que són memòria viva de l’independentisme i que, gràcies a la seva experiència de resistents que van aprendre a col·laborar en temps difícils, temperarien les ambicions de poder divisionistes de certa jovenalla de partit. Servei, doncs, i homenatge.
Em sembla que entre la gent gran independentista hi hauria molts voluntaris, i tot plegat prendria, ara sí, un ressò mundial indeturable com a fenomen polític enfront de les elits de poder i la seva aposta per la joventut… precaritzada.
Firmo ara mateix.
Molt ben pensat!!!!