CULTURA COMERCIAL

CULTURA COMERCIAL

Un dels mals —no pas l’únic— de la nostra cultura —i no tan sols de la nostra— és el (baix) nivell d’exigència del periodisme cultural, i això per no parlar dels influencers de la matèria. En nom de l’actualitat per se, sense l’afegit de cap rigorós requisit qualitatiu de la mena que sigui, aquest periodisme de les (auto)anomenades seccions culturals del mitjans convencionals o dels mitjans digitals, oblida que l’autèntica actualitat cultural ha de ser la constant revisi(taci)ó de la tradició, sense la qual no té cap sentit la renovació ni la innovació ni la ruptura (¿renovar o innovar o rompre què?), abocades, doncs —per la poca exigència informativo-valorativa—, a la simple novetat.

Com a mostra del que dic, només cal adonar-se de tants i tants fenòmens de “consum” etiquetats de “cultura” que se’ns ofereixen al cap d’un any —des de llibres fins a performances, passant per concerts o espectacles teatrals, tots els quals aconsegueixen que els termes “llibre”, “recital”, “música” o “teatre” no siguin sinó simples eufemismes dels conceptes de referència—; una colla de fenòmens batejats, deia, com a “cultura” —o com a “kultura”, de cara als moderns més “ruks”— pels periodistes del ram, amb l’afegitó de booktubers i influencers, tots plegats encantats de marcar tendència i de dedicar-se al pessebrisme edito-artístico-musico-teatral, però que mai fan cap seguiment seriós del recorregut posterior del que parlen: el de si allò que publiciten (que això fan, publicitat) aporta res de transcendent a la tradició. El ritme de les novetats no els dóna treva per fer-ne, més enllà de la ressenya o del tuit corresponents, cap reflexió, que segurament els avergonyiria al patentitzar-los la seva pròpia desídia intel·lectual. Ben mirat, allò que ens diuen d’una obra val el mateix que un encartament publicitari.

Quan repasso els diaris o escolto la televisió o em miro twiters, facebooks i altres galindaines digitalo-narcisistes, sempre em dic que els mateixos periodistes i els outsiders dedicats a la feina d’alimentar-nos culturalment, per més que encabeixin tots els fenòmens de què parlo a l’apartat anomenat pomposament de “cultura”, almenys haurien d’admetre, si no són enzes o cínics, que allò de què ens informen només fa que (en)greixar la màquina del consum, que no pot parar mai, perquè no té cap altra raó de ser que el consum mateix, com tants altres bibelots haguts i per haver, que a això, a bibelots per distreure la canalla, han quedat reduïts els “productes” culturals. Serien més honestos si el “publicisme” que practiquen anés a parar a apartats com els de “negocis”, “comerç” o “consum”, abans que el de “cultura”. Però, per més inri, si mai encerten a parlar de res que valgui la pena, la saviesa generalista dels dietistes de l’esperit, o sigui, la seva ignorància generalitzada, fins i tot ho arriba a fer malbé.

I a sobre, com si plogués sobre mullat, tanta patolla “crítica” fa que els “escriptors, artistes, músics i actors” al servei de la indústria cultural, és a dir, els manobres de la lletra i el teclat, de la brotxa o de la gesticulació, de tant veure’s als mitjans s’acabin creient veritables “creadors”, en detriment de la creació de debò, sempre desapercebuda o voluntàriament omesa per tota la patuleia periodístico-cultural. ¿I quina és la creació de debò? La que no li cal fer servir cap mena de gesticulació per amagar la vacuïtat de la “lletra”, perquè la “lletra” és plena de contingut. Però malauradament massa sovint el que hauria de ser “contingut”, també en el sentit de contenció, tan sols és ganes de gesticular per cridar l’atenció.

En la sempre arriscada aventura cultural —tant en la del creador de veritat de veritats humanes, per aspres que siguin, com en la del lector de raça que accepta l’esquinçament hegelià— no valen de res les “agències de viatges d’aventura”, perquè precisament, en nom de la seguretat i l’encert de la tria, t’eviten tots els perills, és a dir, l’aventura real, que comporta endinsar-se als profunds barrancs o enfilar-se fins a dalt de tot dels grans espadats de la creació, seguint, si cal, els camins més abruptes i tortuosos de la condició humana. Res a veure, doncs, amb els camins fressats de la literatura d’autoajuda o de l’art com a teràpia, formes de negoci i no pas de creativitat.

¿Veus aquell personatge per tu tan insignificant que surt poc de casa i que sempre que ho fa tragina llibres? ¿Que el veus aquell altre assegut en la penombra de la llotja escoltant amb devoció l’execució d’un concert, o encara aquell altre, absort en la contemplació d’un quadro o una escultura? Potser fins i tot els ridiculitzes al veure’ls tan entotsolats, però a ells, en allò de la cultura, els va la vida. I no els valen prescriptors de pa sucat amb oli. La gran cultura, que demana concentrada soledad sonora, sempre és duríssima resistència intel·lectual als paràmetres dominants, en la nostra època sobretot el de l‘hegemonia del consum, que mercadeja inhumanament fins i tot amb la nostra humanitat per controlar-la: sotmetre el nostre pensament al mer consum és la forma més eficaç, molt més que policies i jutges, de trencar les nostres resistències: ens fa creure lliures en la tria adotzenada.

XII-2019

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles culturals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a CULTURA COMERCIAL

  1. Teresa Costa-Gramunt ha dit:

    Com sempre, una reflexió que va al moll de l’os. La cultura com a vestit o la cultura com a vida? La tria ja la tenim feta, però alguns som d’aquests que passen desapercebuts perquè ni mercadegen ni s’exhibeixen. Abraçades

  2. Gràcies, Teresa. Tu sempre fidel en el comentari!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s