LITERATURA DEL CORONAVIRUS

LITERATURA DEL CORONAVIRUS

Us previnc, perquè en això que ara us diré us ben juro que més val posar-se la bena abans de la ferida. O, si la tinguéssim, la vacuna abans de la infecció. Quan passi l’epidèmia del coronavirus —l’animal reservori del qual a Espanya és la “gallina” preconstitucional—, preparem-nos a quedar sepultats per una allau de llibres i altres productes culturals (sic) plens de les angúnies i els neguits de qualsevol fill de veí durant els dies de confinament. Aquest Sant Jordi posposat a l’estiu pot ser pitjor que la passa que estem vivint, si se’m permet ironitzar en un assumpte tan seriós i greu. (¡Aquells dies sí que ens caldrà confinar-nos!) Rieu-vos-en de la terregada de llibres del “procés” i d’altres fenòmens conjunturals. ¡Que difícil que serà destriar el gra de la palla! Algun de bo n’hi haurà, segur, amb reflexions d’altura intel·lectual que valdrà la pena tenir en consideració, però ningú se n’adonarà enmig de l’estultícia general dels “dietaris del confinament” que creixeran com a bolets —un avançament del fenomen el podem veure ja en les xarxes socials, on qualsevol autoanomenat “artista” del ram que sigui es veu amb cor d’entretenir-nos amb el seu numeret corresponent—. Uns “dietaris del confinament” —¡sospito que alguns ja deuen ser a impremta!— en què qualsevol mediàtic ens explicarà com s’ho ha fet amb els nens, per sortir a comprar o per mantenir-se en forma, o en què ens narrarà les impressions de sortir a passejar el gos en uns carrers buits tipus pel·lícula catastrofista de l'”últim supervivent”, per no parlar de l’exhibicionisme del dolor si ell o algú dels seus ha estat víctima del virus, i això en el millor dels casos —¡no vull ni pensar en les cròniques heroiques dels periodistes de carrer!—, perquè, si cap d’aquests mediàtics i assimilables se’ns posa a perorar sobre pensaments i sensacions tingudes, el nivell pot ser més baix —i contaminat de merda— que el del Besòs en èpoques de sequera. Només demano a la gent intel·lectualment valuosa que s’abstingui d’abocar-nos material en brut i que, en tot cas, el deixi reposar prou temps, perquè precisament el temps li farà veure clar si res d’allò escrit en els dies de confinament ha sedimentat i té cap valor intel·lectual més enllà dels “ais” i “uis” del moment. Per acabar aquest text d’urgència profètica, una crida als novel·listes: sisplau, no ens atabaleu amb remakes casolans de L’endemà o de A la carretera. Els “mecanoscrits” fiqueu-vos-els on bonament us càpiguen. Ho dic sense acritud. I ànims, que això ho hem de superar, com en tot, amb el mínim estrall cultural possible.

19-III-2020