QUE EL COVID-19 NO US FACI OBLIDAR EL COVID-155
Tres cites ben pertinents, i no pas pel coronavirus, del llibre ¿Per què has deixat sol el cavall?, del poeta palestí Mahmud Darwitx.
La primera, adreçada al lingüicides:
[…] ¿Qui sóc? És
la pregunta que se’m fa, i no té resposta. Sóc la meva llengua,
sóc una… dos, deu mil mu’allaqas*… Aquesta és la meva llengua,
no sóc sinó la meva llengua. Sóc el que van dir les paraules:
sigues
el nostre cos. I vaig encarnar la seva veu. […]
La segona va pels “ciutadans” catalonounionistes:
[…] Vés amb
el cèsar, tu sol, sol,
i deixa aquí la teva llengua.
La tercera, als (in)jutges del Procés i de tants “processos”:
[…] M’ha arribat el moment de cridar
i alliberar la veu de la màscara de la paraula:
això és una cel·la, senyoria, no pas un tribunal,
i jo jutjo i testifico. És a vostè a qui s’acusa ara,
deixi el seu seient i marxi: és vostè lliure, lliure,
senyor jutge presoner. […]
