AMB EL CUL ENLAIRE

Els xarlatans i els vociferants de la dreta, ara ja tota extrema arreu del món, s’encaparren a voler-nos convèncer que l’obra de Marx ha quedat desfasada, perquè, diuen, les condicions econòmiques i socials han canviat radicalment després de més d’un segle i mig del Manifest del Partit Comunista. S’ha de reconèixer que l’intent de fer passar l’aparença per substància —popularment, bou per bèstia grossa— és prou reeixit, si ens mirem què pensa i vota la majoria de la població. El fenomen es diu alienació: pensar per compte d’altri (llegeixi’s “poder”). És com si ens diguessin que el cicle explotació de l’home per l’home per obtenir plusvàlues amb què acumular capital ja no és com funciona l’economia mundial. (Que cadascú observi d’on treu i com els diners per sobreviure, o les condicions de vida als tallers i les manufactures dels anomenats països emergents —sempre l’eufemisme: abans països en vies de desenvolupament, per no dir-ne rectament arrasats pel colonialisme—, o el fet que cada cop els rics són més rics i els pobres més pobres, amb la consegüent caiguda del mite del coixí social de les classes mitjanes, seguint amb els eufemismes.) Si fos realment així, que el cicle assenyalat d’explotació-plusvàlua-capital ja no es donés, xarlatans i vociferants —que, ai las, han de passar per caixa i agradar l’amo com qualsevol explotat— no s’hi esgargamellarien pas gaire. Facin-me cas. Només hi ha una cosa que pot fer que el marxisme quedi obsolet: la desaparició del capitalisme. D’aquí tota la xerrameca a sou del capital: ens volen atuir perquè no ens adonem de l’explotació, que, després de més d’un segle i mig, continua tan ufanosa, mutant només en l’accessori per plomar-nos millor. Exemplifiquem-ho i anem del comiat de la liquidació salarial a la benvinguda a la liquiditat social. I fem-ho amb la gran enganyifa político-econòmica dels últims decennis per treure’s del davant l’excedent de mà d’obra: els emprenedors i autònoms —¡vinga eufemismes!—. ¿Algú es creu de veritat de veritat que els que es veuen abocats a aquesta mena de sortides laborals són els seus propis empresaris, com els volen fer creure? En cas afirmatiu, només puc dir que qui s’ho empassa no té ni dos dits de front i sí una alienació de cavall. ¿Per què es pensen que amb la pandèmia ha quedat tanta gent, amb mascareta, sí, però amb el cul enlaire?

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s