GENT DE PARAULA (Memòries del correccional)
Com que sovint em criden l’atenció usos lingüístics inesperats, per qualificar-ho amablement, tant als mitjans de comunicació com a la vida corrent, obro aquesta pàgina per fer partícip a qui s’ho vulgui llegir del meu estupor, nascut de la simple aplicació del sentit comú i la memòria lingüística.
***
ESCLARIR / ACLARIR
És ben cert que a Catalunya la beguda que té més consum és l’enteniment. Si no, com s’explica que sempre es vagin a buscar les opcions lexicals més desacostumades i s’abandonin les més corrents. És cert que de vegades, per la maleïda influència del castellà, dèiem aclarar en comptes d’aclarir, però això no justifica pas que ara s’hagi introduït sense saber gaire com el verb esclarir, suposo que també per l’ús que fan a Espanya del verb esclarecer. Així, doncs, ara ja ningú resol o aclareix un delicte o un problema o el que sigui; ara tothom l’esclareix. Realment en la llengua com en els “crims”, tot és molt confús, sobretot si has agafat una bona pítima d’enteniment. Aviat haurem de sentir que en algun anunci de sabons ens expliquen com hem d’esclarir la roba. Això segur, ningú l’esbandirà.
El rastre d'uns escrits 
Sensacional, Carles! Ara voldria una entrada sobre els doblets “amagat”/”ocult”, “ensenyar”/”mostrar”, en què la forma més neutra i natural es veu desplaçada per l’equivalent presumptament més culte, quan de fet és l’equivalent de la forma castellana. Fas entrades a demanda?
Sí, sí, feu-me propostes i hi sereu citats i citades. Al final tindré un petit diccionari de bestieses que es van fent amb la llengua. I si hi veus cap relliscada, m’ho dius, Mercè.