“LLIBERTAT” POSTPANDÈMICA

Cada cop queda més clar que la gent en general entén la llibertat com a possibilitat de passar-s’ho bé i fer el que li doni la gana sempre que pugui i com més millor. Per tant, en aquesta “llibertat”, hi compta molt la disponibilitat econòmica de cadascú i, en el seu grau més alt, quan no es tracta de simples trobades gregàries per ballar, emborratxar-se, col·locar-se i mirar de lligar, sovint no és més que una “llibertat” privilegiada. Això ens ho mostra cruament la sortida, encara precària i potser retràctil, de la pandèmia. Bondat, solidaritat, alteritat, ajuda, propòsits d’un món millor… ¡Com ho oblidem tot un cop ja no li veiem les orelles al llop! La llibertat, l’autèntica llibertat no acostuma a ser mai immediatament feliç. O només ho és íntimament, com a realització humana personal, a la qual renuncien tants i tants, que d’aquesta manera s’aboquen, sense potser ni sospitar-ho, a tot el malestar desconegut que els ha de tenir tancats en la seva pròpia presó de “col·laboracionista” conscient o inconscient. (Twitter és un aparador de gent reclosa en el seu propi calabós mental.) Parlo de llibertat com a voluntat analítica de la realitat, sense escapismes basats en falses solucions. Sense dogmatismes, consignes ni simplificacions. No, la llibertat no acostuma a ser exterioritzadament joiosa, perquè comporta, i ha comportat, molt sofriment. Té massa poders en contra que no volen perdre el control sobre la “ciutadania”, dit amb l’eufemisme dels dominadors (del gros dels ciutadans, jo en dic “explotats”), una “ciutadania” a la qual ofereixen bars i restaurants, festivals i concerts, i vacances d’apartament, sorra i xiringuito com a “llibertat”, i encara hi fan negoci. Sí, la llibertat no és divertida; la llibertat és enfrontament crític amb el poder. Sempre. De l’autèntica llibertat, com he dit, se’n deriva molt dolor, molt sofriment. (¡A Catalunya, en sabem un niu!) Per això tants hi renuncien i s’estimen més la “llibertat” divertida. Un succedani ofert pels poders mateixos que fan tots els possibles per fer impossible el veritable alliberament humà. No estic pas contra la diversió, però penso que no l’hem de confondre amb la llibertat. La diversió amaga massa sovint molta desesperació, molta soledat, molta submissió, molta competitivitat; divertint-se molta gent s’ho passa malament. Paradoxalment, els més lliures de nosaltres sovint són a la presó.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s