Arxiu de l'autor: Carles Camps Mundó
SENYALS DE VIDA
SENYALS DE VIDA No sé si tothom hi estarà d’acord, amb el que diré ara, però em penso que la mort, per activa o per passiva, és el gran assumpte humà i, per tant, el gran tema de la poesia. … Continua llegint
CARTA OBERTA A L’AMIC RAMON RAMON AMB MOTIU DEL SEU NOU DIETARI, “NO SÉ QUÈ MOR”
Benvolgut Ramon: Has tornat a lliurar-nos un dietari excepcional. Després dels dos anteriors, Dins del camp d’herba i Llum a l’atzucac, que feien pensar que potser ja no podries anar més amunt en la teva reflexió holística sobre la condició … Continua llegint
FEM DECRÉIXER CATALUNYA
FEM DECRÉIXER CATALUNYA A Catalunya, des de les files sobiranistes i independentistes, sovint sentim dir —¿o potser sentíem?— que és necessari construir estructures d’estat, si més no, per preparar-nos pel dia —això sí, ajornat sine die— que sigui possible accedir … Continua llegint
UNA PINZELLADA ESTIUENCA
Sempre he pensat que la necessària democratització de la Cultura s’havia de fer a través de l’educació amb l’objectiu de fer arribar el nombre màxim d’alumnes a la màxima exigència possible per apreciar l’excel·lència creativa en els diversos àmbits culturals. … Continua llegint
“TOTS SOM ARTISTES”
Sense res millor a fer, precaritzats, desvagats per la pandèmia, massa jovent s’abraça a l’artisticitat, sobretot la més “farandulera”, per mirar de treure el cap —”ei, que em veieu, sóc aquí”—, i també el ventre de penes —via subvenció—. Resultat: … Continua llegint
EL “VIVALES” DEL MARESME
EL “VIVALES” DEL MARESME “Ho haveu vist”, que diuen a l’APM. Una cotilla de suro al voltant d’una palmera com a síntesi dels “indianos” del Maresme i la població “alzinada” del Montnegre (també podria haver creuat una cotorra i un … Continua llegint
“LLIBERTAT” POSTPANDÈMICA
Cada cop queda més clar que la gent en general entén la llibertat com a possibilitat de passar-s’ho bé i fer el que li doni la gana sempre que pugui i com més millor. Per tant, en aquesta “llibertat”, hi … Continua llegint
GENT DE PARAULA (Memòries del correccional)
GENT DE PARAULA (Memòries del correccional) Com que sovint em criden l’atenció usos lingüístics inesperats, per qualificar-ho amablement, tant als mitjans de comunicació com a la vida corrent, obro aquesta pàgina per fer partícip a qui s’ho vulgui llegir del … Continua llegint
UN BUIT SENSE FONS
UN BUIT SENSE FONS D’ençà de l’anomenada modernitat artística i literària ja no s’estila començar les coses pel començament, com si se’ns volgués remarcar que tot plegat és un continu sense cap ni peus. Però jo no em vull fer … Continua llegint
El rastre d'uns escrits 
You must be logged in to post a comment.